Saint-Víctor, escola de / Victorins HIST.

Els victorins van ser els membres d'una escola de pensament filosòfic, teològic i místic que es va desenvolupar durant el segle XII al monestir de canonges regulars de Saint-Víctor, en les proximitats de París, adscrits a la regla d'obediència monàstica de Sant Agustí. L'inici de l'escola de Saint-Víctor es deu a Guillem de Champeaux en el segle XI, encara que com a tal escola de pensament va florir en el segle XII, especialment gràcies a l'obra de Hug de Saint-Víctor, Ricard de Saint-Víctor, Acardo, Godofred i Gualteri de Saint-Víctor, que són els que van ser anomenats els Victorins (especialment els dos primers, que són els més importants representants d'aquesta escola). Encara que no hi ha un acord complet entre tots els membres d'aquesta escola (Gualteri, per exemple, s'oposa a diversa tesi de Godofred), predomina en ella l'esperit de la filosofia mística desenvolupada per Hug de Saint-Víctor, anomenat «el nou Agustí», en la qual es considera que les ciències profanes han d'estar en funció de les ciències sagrades i tot l'esforç ha de dirigir-se cap a la contemplació de Déu. Ara bé, encara que l'orientació d'aquesta escola és fonamentalment mística, no va excloure el desenvolupament de les ciències ja que, en oposició a les tesis sostingudes per Pere Damià, consideren que totes les ciències poden portar-nos cap a la suprema ciència divina, sempre que es tingui en compte que la raó està enfosquida pel pecat i per això és necessària la fe, encara que poden aconseguir-se veritats racionals segures, tals com la de la pròpia existència (amb el que es manifesta la influència dels Soliloquis de Sant Agustí i la seva sentència si fallor sum). A més a més, doncs, de l'orientació mística, aquesta escola de pensament va desenvolupar altres aspectes de les ciències, alhora que van desenvolupar la tesi segons la qual els principis de veritat són innats. Representen un intent de conciliar la fe (entesa com a disposició de les veritats racionals a partir de la il·luminació divina) i la ciència. El mateix Hug de Saint-Víctor va establir una classificació de les ciències distinta de l'antiga i clàssica divisió en les set arts liberals, i va escriure sobre geometria i gramàtica. A més a més va escriure l'important tractat de teologia sistemàtica De sacramentis christianae fidei (1136-1141), que tracta sistemàticament d'ètica i antropologia.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.