revisionisme GEN.

En general aquest terme designa la necessitat de revisió d'alguna teoria i l'apartament de les interpretacions considerades ortodoxes d'aquesta. Habitualment s'ha emprat en el context de la història de les idees polítiques per designar dos moviments distints.

1) El primer d'ells, en l'àmbit de les teories marxistes fa referència al moviment de renovació de les tesis de Marx i Engels propugnat per Bernstein i un grup de teòrics del socialisme alemany i austríac (els germans Adler, per exemple) que, en contra de la tesi marxista i leninista de la necessitat d'una insurrecció contra el poder, propugnaven la possibilitat d'aconseguir el socialisme per mitjans parlamentaris. Històricament el revisionisme va donar lloc a la socialdemocràcia, que sustentava la possibilitat d'accedir al socialisme mitjançant reformes progressives. Per això, al revisionisme de Bernstein també es va anomenar reformisme. Les tesis de Mach i Avenarius, associats al empiriocritisme van tenir també una important incidència en el moviment considerat revisionista pels marxistes ortodoxos. Els seguidors de Lenin usaven aquest terme en sentit pejoratiu. Al terreny filosòfic, un altre traç que compartien diversos dels revisionistes era el seu major acostament a posicions neokantianes inspirades per la Crítica d'Ia raó pràctica.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.