Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

preexistència GEN.

Si s'entén literalment significa existència abans de l'existència, la qual cosa és, òbviament, un contrasentit. Però ha d'entendre's com una existència anterior a l'existència present. En aquest cas es relaciona amb les nocions de palingenesia, metempsícosis, transmigració o reencarnació. Com en el cas d'aquestes nocions, la defensa d'una preexistència (és a dir, d'una existència anterior a l'existència actual), es troba sobretot entre els òrfics i els pitagòrics (els quals la vinculen també a la noció de anamnesis (G<V:<0F4H) que en aquest cas designa el record de les vides anteriors). També va ser acceptada per Empèdocles i per alguns gnòstics. Evidentment aquesta creença implica un marcat dualisme psicofísic, ja que l'ànima és la que va animant diversos i successius cossos. Aquesta noció apareix en forma de mite en alguns diàlegs de Plató (Fedó, Fedre, 249; República, 597; Timeu, 49, Menó (veure text)). No obstant això, el recurs platònic a la noció de preexistència pot entendre's en el context metafòric en què es desenvolupa l'exposició del pensament de Plató, de manera que, com assenyala Emilio Lledó, la noció de preexistència designi el que el dit autor bateja com «la memòria del logos» (veure text).

En algunes versions, les característiques de les reencarnacions successives depenen del comportament que hagi tingut l'ànima en les seves vides anteriors. Per a Lessing la metempsicosi obre la possibilitat que cada ser humà pugui aconseguir el camí de perfecció ètica i racional (veure cita). En l'època moderna ha estat defensada per Rudolph Steiner (1861-1925), el creador de la antroposofia.
 
En la teologia cristiana, especialment en la cristologia, s'entén per preexistència l'existència eterna de Jesucrist com a Fill de Déu, anterior, doncs, a la creació del món i de la seva entrada en la història. (Gàlates 4,4). En l'Antic Testament i en el judaisme es parla també d'una preexistència de la Saviesa Divina (cf. Job 28,12-28; Prov 3,19. 8,22-36; Sab 7 12.25-30; 8,4; 9,lss; 'Eclo 1,1-10) i/o de la Torà/Llei (cf. Bar 3,33ss; P~OV 8,33; Sab6,18 Eclo 24,3-22ss), a través de les quals Déu va crear el món.

Algunes concepcions filosòfiques contemporànies, vinculades en part a la psicoanàlisi, o a d'altres corrents actuals, parlen (exemple, Eugenio Trías) del període de vida intrauterina com d'una forma de preexistència.

 


Hemos vivido dos vidas. Una, la que reconocemos como tal, desde que hemos nacido, desde nuestra propia existencia, existencia, existir significa ser fuera de las causas, haber sido arrojado; existencia siempre tiene un cierto carácter de expulsión; hemos sido expulsados de un cierto edén matricial y que documenta sobre una vida anterior de la que guardamos poca memoria consciente, pero de la que, en cierta manera, nos nutrimos en toda nuestra carnalidad, incluso yo diría en la memoria inconsciente.

La música evoca esa segunda memoria, esa memoria inconsciente; y por esto no fue ajeno a ello que Platón, cuando habla de reminiscencia, cuando habla de remontar a una vida preexistente, se acordó siempre de la música. La filosofía tenía que estar acompaña con la música. Esa vida anterior a la vida en que reconocemos como aquella en la cual descubrimos el mundo en nuestra propia existencia, es la vida anterior que hemos vivido en la matriz, en el orden matricial, en ese mundo intrauterino que desde las investigaciones embriológicas más refinadas y más recientes se considera como un ámbito privilegiado para entender el origen enormemente arcaico y ancestral. Una especie de fenómeno originario del sentido en donde surge la música.
 

La música es de todas las percepciones que tenemos, posiblemente una de las primarias. Se produce muy tempranamente en la constitución del embrión. Es algo muy primero y primigenio, muy anterior a la infusión de la luz, a la aparición, pues, del ámbito de lo imaginario. Por supuesto, años luz del surgimiento de la palabra. La música ya tiene un poco sus primeras raíces, ya diríamos sus raíces seminales, sus semillas primeras en esa vida intrauterina y en los primeros meses de gestación del embrión, que es donde en cierta manera se reconoce, se suele reconocer como el ámbito en el cual y por primera vez se produce una especie de discernimiento originario. Una especie como de discriminación primera perceptiva entre aquello que se retiene y aquello que se rechaza. Un poco, diríamos como la raíz originaria primera de la distinción entre el bien y el mal, que en música sería entre lo consonante y lo disonante o entre lo que de alguna suena en forma de armonía o produce un efecto de cacofonía entre lo eufónico y lo cacofónico.

Extret d'una conferència de Eugenio Trías, http://servicios.elcorreodigital.com/aula-de-cultura/2007/eugenio-trias5.htm

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.