Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

El començament de la nostra exposició sobre l'univers, per tant, ha d'estar articulat d'una manera més detallada que abans. Llavors diferenciem dos principis, mentre que ara hem de mostrar un tercer tipus addicional. En efecte, dos eren suficients per al que s'ha dit abans, un supòsit com a model, intel·ligible i que és sempre immutable, el segon com a imatge del model, que esdevé i és visible. En aquell moment, no varem diferenciar una tercera classe perquè havíem considerat que aquestes dues serien suficients. Ara, no obstant això, el discurs sembla estar obligat a intentar aclarir amb paraules una espècie difícil i vague. Quines característiques i quina natura hem de suposar que posseeix? Sobre totes, la següent: la de ser un receptacle de tota la generació, com si fos la seva dida. [...]

_________________________________________________________

Plató, Timeu, 48e. En Diálogos, Vol. VI, Gredos, Madrid, 1992, p.199.

Veure text més ampli.
 
 

Versión en castellano

 

El comienzo de nuestra exposición acerca del universo, por tanto, debe estar articulado de una manera más detallada que antes. Entonces diferenciamos dos principios, mientras que ahora debemos mostrar un tercer tipo adicional. En efecto, dos eran suficientes para lo dicho antes, uno supuesto como modelo, inteligible y que es siempre inmutable, el segundo como imagen del modelo, que deviene y es visible. En aquel momento, no diferenciamos una tercera clase porque consideramos que estas dos iban a ser suficientes. Ahora, sin embargo, el discurso parece estar obligado a intentar aclarar con palabras una especie difícil y vaga. ¿Qué características y qué naturaleza debemos suponer que posee? Sobre todas, la siguiente: la de ser un receptáculo de toda la generación, como si fuera su nodriza. [...]

_________________________________________________________

Platón, Timeo, 48e. En Diálogos, Vol. VI, Gredos, Madrid, 1992, p.199.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.