Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

homo homini lupus SOCIOL./ HIST.

Frase de Plaute que significa que l’home és un llop per a l’home. Però aquesta frase s’ha fet cèlebre en el context de la teoria política de Thomas Hobbes, qui la usa per qualificar a l’espècie humana, ja que concep als homes com a àtoms d’egoisme que, de no estar constrenyits per lleis que coaccionin el seu dret natural, acabarien destruint l’espècie.

Segons Hobbes hi ha dos postulats que fonamenten la ciència política:

Pel primer postulat, cada individu vol gaudir ell només dels béns comuns; pel segon, cada individu fuig de la mort, en especial de la mort violenta, com del pitjor mal (veure cita). El primer postulat -dirigit contra Aristòtil -, elimina la possibilitat que l’home sigui per natura un «animal polític» (veure cita). Hobbes nega que els homes siguin «bons per natura». Per a ell, «tota associació espontània neix o de la necessitat recíproca o de l’ambició, però mai de l’amor o de la benevolència cap als altres», de manera que per a Hobbes l’origen de les societats no és cap pretesa bondat natural, sinó el temor recíproc (veure cita). Al seu torn, la causa fonamental d’aquest temor és la igualtat de natura entre els homes (Hobbes proclama la igualtat natural humana), raó per la qual tots desitgen la mateixa cosa i, per tant, l’ús exclusiu dels béns comuns. Ja que tots són iguals, tots tenen el mateix dret sobre tot, inclosa la vida dels altres (De cive., 1, § 14; Leviatan, 13). Això, junt amb la tendència natural a perjudicar-se mútuament, origina, en l’estat de natura, una situació de guerra incessant de tots contra tots, en la que l’home és el pitjor enemic per a l’home, situació que fa pensar que els homes són més semblants als llops que a les abelles. Evidentment, en aquest estat de natura no pot parlar-se de justícia (ni d’injustícia), ja que aquesta només sorgeix amb la llei, i la llei és fruit d’un pacte comú. No obstant això, ja que el dret és la llibertat d’usar les pròpies facultats segons la raó, a menys que aquesta sigui capaç de trobar un mitjà millor, la guerra de tots contra tots és la condició natural (i legítima) en l’estat de natura. Però, ja que aquesta guerra de tots contra tots desembocaria en la destrucció total de la humanitat, aquest estat ha de ser superat, ja que la mera amenaça de l’esmentada pugna compartida entre tots, impedeix tota activitat econòmica i tota previsió. Així, no seria possible ni el comerç, ni la indústria, ni l’agricultura, ni la ciència o l’art, i l’home continuaria estant al nivell dels animals (Leviatan., 13; De cive, 1, § 13).

T. Hobbes

Però ja que la raó natural humana permet la previsió, l’ús d’ella és la que proporciona a l’home el principi general del que procedeixen les lleis naturals de la civilització, i prohibeix als individus actuar de la manera que ocasiona la destrucció de la vida (Leviatan, 14). Aquest és el fonament de la llei natural. D’aquesta manera Hobbes proclama que la llei natural no procedeix de cap ordre còsmic o diví, sinó que és fruit de la pròpia raó humana. Les normes derivades del dret natural s’orienten, segons Hobbes, a alliberar l’home de la seva pròpia autodestrucció, i li imposen una disciplina i una regulació de la llibertat instintiva per produir seguretat. Per això, per a Hobbes, la primera i principal norma és la de buscar i aconseguir la pau quan sigui possible i, si no ho és, buscar tots els mitjans i avantatges de la guerra. (Leviatan, 14) (veure Leviatan).

Sigmund Freud, des de la perspectiva de la psicoanàlisi referenda aquest dictum i insisteix en l’existència d’una pulsió d’agressivitat humana, segons la qual l’home no veu en el proïsme només un semblant o un col·laborador, sinó també un objecte de satisfacció dels seus impulsos agressius i de domini (veure text).


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.