Ramon Turró i Darder
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Ramon Turró i Darder» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Turró i Darder, Ramon».
Biòleg i filòsof català. Va néixer i va passar la seva infància a Malgrat de Mar (Barcelona). En 1871 va començar estudis de medicina a Barcelona, però tres anys més tard, per desavinences amb un professorat que va considerar retrògrad, els va abandonar per a anar a Madrid a exercir de periodista. Mentre va seguir la llicenciatura en filosofia. No obstant això, va prosseguir les seves investigacions biològiques, especialment en el terreny de la microbiologia. Especialista en immunologia, bacteriologia i higiene, es va dedicar també a la filosofia i a la psicologia. Durant la seva estada a Madrid va polemitzar contra el vitalisme espiritualista defensat per Letamendi. De tornada a Barcelona se li va oferir un laboratori en la facultat de medicina, i en 1894 va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Va ser director del Laboratori Municipal de Barcelona, fundador de la Societat de Biologia de Barcelona i fundador de la Societat Catalana de Filosofia.
Com a filòsof va combatre el vitalisme i es va alinear amb les tesis de Pasteur, Helmholz, Pavlov i Claude Bernard, sent l'introductor a Espanya del mètode experimental d'aquest científic. Va defensar una epistemologia positivista i biologista. Per Turró, l'inici del procés cognoscitiu el proporciona el reflex tròfic que, en aconseguir la consciència, es converteix en gana i experiència motriu, que estan a la base d'un procés que origina l'impuls cognoscitiu, ja que l'experiència de la gana no és un impuls «amorf», sinó una sèrie de «tendències electives» per les quals l'home es veu forçat a seguir un procés lògic a partir de les dades sensorials. La concepció de Turró és una interpretació naturalista de la gnoseologia kantiana, a la qual considerava massa subjectivista. Malgrat el seu naturalisme, Turró no exclou l'idealisme ètic en l'home.