|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Filòsof i psicoanalista austríac del corrent freudomarxista. Va néixer a Dobrzcynca, en la Galitzia. Va estudiar biologia i medicina a Viena, on va entrar a formar part de la Societat Psicoanalítica a partir de 1920. Va dirigir diverses clíniques psiquiàtriques i va organitzar diversos seminaris sobre psicoanàlisi. Des de 1927 va adoptar posicions polítiques de l'esquerra revolucionària, i va començar a entrar en conflicte amb les tesis «ortodoxes» de la psicoanàlisi de Freud. El 1930 es va traslladar a Berlín i va ingressar en el partit comunista. A partir d'aquesta època va començar a relacionar les tesis socials marxistes amb les tesis de la psicoanàlisi, i va crear la Sexpol, o associació d'assistència mèdica i psicològica per a una política sexual dirigida fonamentalment als joves obrers.
Si les seves posicions polítiques l'havien allunyat de Freud, les seves tesis freudianes el conduiran a la separació del partit comunista, efectuada a partir de la publicació, el 1933, de la seva obres Psicologia de masses del feixisme, en la que va interpretar els fenòmens polítics de masses de tipus autoritari, i en particular el feixisme, com un fenomen de tipus psicològic. Segons Reich el feixisme és l'expressió políticament organitzada de l'estructura dels conflictes psicosexuales de l'home mitjà reprimit, que intenta resoldre les seves contradiccions mitjançant accions violentes. No és, doncs, una característica específica del capitalisme alemany o italià, sinó que pot parlar-se d'un «feixisme quotidià» fins i tot en les societats aparentment menys feixistes. La lluita contra el feixisme implica la lluita prèvia contra el misticisme i la mistificació religiosa, i contra la repressió sexual. Posteriorment Reich va qualificar a l'estalinisme de feixisme vermell.
Aquestes tesi, en entrar en conflicte amb les explicacions marxistes ortodoxes del feixisme, com a expressió d'una agudització de la lluita de classes en el període imperialista, és la que va ocasionar la seva expulsió del partit comunista, encara que ja abans Reich s'havia desmarcat de les posicions dogmàtiques de l'aparell del partit. A partir de l'accés dels nazis al poder, Reich s'exilia, i després d'estar en diversos països, es va establir als Estats Units el 1939. A Maine va fundar l'Orgon Institute, on va intentar mesurar la potència orgàsmica i estudiar la natura bioelèctrica de les pulsions sexuals. Tant per les seves tesis polítiques, com per les seves tesis psicològiques, Reich va mantenir una relació conflictiva amb les autoritats nord-americanes. El 1956 va ser condemnat a dos anys de presó. El material del seu Institut, junt amb els seus llibres, va ser cremat, i ell va morir al març de 1957 a la presó de Lewisburg.
En l'aliança
teòrica que defensa entre psicoanàlisi i marxisme, Reich tracta com a
característica bàsica de la personalitat humana el que anomena la potència
orgàsmica a la que entén com a energia psíquica la degeneració i repressió
de la qual provoca les neurosis. Mentre Freud explicava les pulsions agressives negatives, basant-se en l'instint de Thanatos o instint de mort, Reich, que considerava que aquestes eren idees metafísiques, considerava l'agressivitat destructiva com a fruit de la repressió sexual promoguda per una societat que nega la possibilitat de la lliure expressió de les pulsions sexuals.
Aquesta repressió social de la sexualitat és d'índole política, per la qual cosa un autèntic alliberament social i polític ha de donar-se simultàniament amb una revolució sexual, ja que l'autèntica etiologia dels desequilibris psíquics és social, no individual: és la societat i no els individus la que està malalta
per tantl'alliberament de les inhibicions sexuals només és possible mitjançant un radical alliberament politicosexual. Per a la consecució d'aquests fins, Reich postulava la necessitat d'una organització social autogestionària basada en el control racional -no polític- de les activitats biològiques, i en una educació no repressiva dels nens. Aquest model educatiu va influir en reformadors pedagògics com A. S. Neill, i durant els anys 1960-70 el conjunt del seu pensament va tenir gran influència sobre l'anomenada «nova esquerra», però ja anteriorment les seves reflexions sobre la formació del caràcter, la repressió sexual i l'estructura de la família van influenciar a diversos
membres de l'Escola de Frankfurt. Junt amb Alfred Adler, Karl G. Jung, Sandor Ferenczi i Otto Rank és un dels més coneguts dissidents de la psicoanàlisi freudiana.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
