krausisme HIST.

Moviment filosòfic de difusió de les idees del filòsof idealista alemany Karl Christian Friedrich Krause, que només va adquirir rellevància a Espanya, on, a mitjan s. XIX, es va contraposar al conservadorisme del panorama filosòfic dominat per l'escolàstica i el neocatolicisme de Francisco Navarro Villoslada i Juan Manuel Ortí Lara, que van atacar vehementment el krausisme. Ja que aquest moviment filosòfic es va desenvolupar especialment a Espanya, ha de parlar-se més aviat de krausisme espanyol, el qual, més que tenir una importància filosòfica, va adquirir la seva major rellevància en la renovació de l'ensenyament i en les teories pedagògiques.

El krausisme es basava en l'interpretació de les idees de Krause, que defensava un panenteisme inspirat en l'idealisme alemany i en Spinoza: pel seu panenteisme defensava la presència de Déu en totes les coses, i per la seva vinculació amb els corrents esmentats, va elaborar una síntesi metafísica i moral d'ideals humanitaris impregnats de misticisme. L'impulsor i introductor del krausisme a Espanya va ser Julián Sanz del Río (1814-1869), professor de la universitat de Madrid, arran de les seves estada en Heidelberg, on va estudiar amb els principals deixebles de K. Krause (1781-1832). Sanz del Río va veure en les idees de Krause i en les dels seus deixebles Heinrich Ahrens (1808-1874) i GillaumeTiberghien (1819-1901), una forma liberal i no conservadora de renovar el pensament espanyol d'aquella època. Partint de les tesis de Krause, Sanz del Río va aconseguir crear els elements per a una reforma institucional de l'ensenyament, i va veure la possibilitat d'una nova fonamentació progressista de la moralitat, basada en un esperit humanista i humanitari, tolerant, no autoritarista i antiobscurantista. En definitiva, el pol oposat al tradicionalisme dominant en l'Espanya de la segona meitat del s. XIX.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.