Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

marca (trace) GEN.

Segons Jacques Derrida, la diferencia i l'absència són condicions necessàries perquè existeixi el signe. Segons ell no pot produir-se la significació si no es dóna una diferència entre el significant i el significat.

D'altra banda, és necessari que el significat es trobi pròpiament absent. Per tant la condició real és que la presència del significat resulti mínimament diferida. A Derrida li sembla obvi que significant i significat coincidirien si no sobrevingués una diferència. De la mateixa manera constata que de no donar-se l'absència -o almenys la «presència diferida»- del significat no podria tenir lloc cap significació. En ambdós casos deixaria d'haver-hi signe perquè sense diferència i sense absència sí que hi hauria unitat. En realitat succeeix que ni la diferència entre ambdós, ni l'absència -o en tot cas la presència «diferida»- del significat, es presenten mai en estat pur. Aquest fenomen és explicable perquè ni un ni un altre pot ser una realitat única. Sempre han de sobrevenir plegats, i per això significant i significat persisteixen al llarg del temps.

Pot dir-se que la presència de cadascú «marca» l'altre i viceversa. Així es produeix en ambdós, per consegüent, la «traci». Però gràcies a aquest marcatge recíproc, al si de les pràctiques significatives habituals els significants designen els significats.

Segons Derrida les paraules adquireixen sentit a partir dels conceptes i aquests de les paraules perquè tant paraules com conceptes participen en un complex entramat històric de diferències, absències i «presències diferides» que, d'altra banda, mai han arribat a donar-se en estat pur. La conseqüència més important d'això és que la paraula plena ni ha existit ni existirà mai. És a dir, que l'anhel d'un signe que sigui plenament descriptiu -o el d'un llenguatge que s'adeqŘi sense fissures a la realitat- es revela un somni impossible.

Veure logocentrisme i différance.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.