Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

D' Ors, Eugeni (1882-1954) HIST.

Filòsof, escriptor, periodista i crític d'estètica catalÓ. Va nÚixer a Barcelona i va morir a Vilanova i la Geltr˙. A Barcelona va estudiar dret, i va ampliar els seus estudis en la Sorbona, a BrusselĚles, Heidelberg, Ginebra i Munic. Mentrestant va exercir el periodisme i va colĚlaborar en nombroses revistes. A Catalunya va abanderar l'anomenat moviment intelĚlectualista conegut com Noucentisme, defensor d'un ideal de catalanisme burgès contrari a les tesis del pragmatisme. Com a periodista, el 1906, va ser corresponsal a París, on va freqüentar a E. Boutroux i va assistir als famosos cursos de Bergson, que va influir en molts aspectes en el seu pensament. El 1908 va participar al Congrés Internacional de Filosofia de Heidelberg, on va presentar Religio est llibertes i Le residu dans la mesure de science par l'action. Va ser secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans, en la secció de ciències, i Director d'Instrucció Pública de la Mancomunitat de Catalunya, càrrec del qual va haver de dimitir el 1920. El 1913 es va doctorar en filosofia i lletres per la universitat de Madrid, ciutat a què es va traslladar a partir de 1923. A partir d'aquesta època escriu més en castellà que en català. En els anys de la Segona República va recolzar al règim franquista sota l'ideari del qual va crear el Instituto de Espa˝a. Va ser escollit membre de la Real Academia Espa˝ola des de 1926, i va ingressar efectivament en ella el 1938, època des de la que va ser el director de la Dirección Nacional de Bellas Artes. El 1953 es va crear per a ell una càtedra de Ciència de la Cultura a la universitat de Madrid. En els seus nombrosos articles i publicacions va usar dos pseudònims: de vegades signava com Octavi de Romeu, encara que el seu pseudònim més conegut és Xènius, amb el que va signar la major part de les seves obres.

D'Ors no és fàcilment enquadrable en cap de les tendŔncies filos˛fiques de la seva Ŕpoca, encara que va mantenir un tipus d'espiritualisme qualificat de vegades com «figuratiu» de tendència eclŔctica que s'oposava tant al vitalisme com al historicisme, i tant a l'intel·lectualisme com a l'intu´cionisme irracionalista. També es va manifestar contrari al materialisme i al positivisme, al formalisme logicista i a la fenomenologia. Contra aquests corrents va formular un sistema filosòfic un tant ambigu que dividia en una dialèctica o novíssim Organon, una poètica o filosofia del «home que treballa i que juga», i una patètica o cosmologia.

En la seva dialèctica va defensar el que ell anomenava l'heliomaquia o lluita contra la foscor a través d'una peculiar concepció del pensament «figuratiu». Es tracta, segons ell, d'elaborar un nou racionalisme que ha de donar lloc a una «revolució kepleriana» de la filosofia, ja que el pensament ha d'entendre's segons la imatge de l'el·lipse de Kepler, és a dir, segons un eix bifocal i segons la forma el·líptica, equidistant entre el cercle perfecte (racionalisme) i el moviment caòtic sense guia (irracionalisme), capaç de coordinar els contraris: raó i vida; racionalitat i pragmatisme; intel·lectualisme i intu´cionisme. Com a bases per dur a terme aquesta coordinació va substituir el principi de contradicció pel principi de participació (tot ser participa de la realitat d'un altre), i va substituir el principi de raˇ suficient per el de funció exigida (supressió de les exigències de tipus causal i d'equivalència quantitativa). D'aquesta manera, va admetre un cert finalisme en contra de la rigidesa mecanicista. Per dur a terme aquest projecte va defensar el que ell anomenava «pensar amb els ulls», formulació que és paral·lela a la ja esmentada «revolució kepleriana». Es tracta d'una forma de pensament geomètrica que pren el dibuix com a model, en la que també defensa la d'equidistància entre l'intel·lectualisme racionalista (geometria) i l'intu´cionisme (els ulls); entre la xifra i la pintura. El «seny» català (ponderació, bon judici, seny) és, segons d'Ors, el punt d'equilibri d'aquests dos pols: la colonització de Pan per mitjà del Logos.

En la seva poètica va defensar també una concepció històrica i una ciència de la cultura en què va rebutjar tant l'existència de lleis històriques com el pur indeterminisme, i va admetre l'existència d'unes «correlacions funcionals» (per exemple, la que es dóna entre l'art barroc i la Contrareforma) que poden donar sentit a la història. La història està regida per eons o arquetips que poden actualitzar-se. D'Ors n'estudia diversos d'aquests: allò vital, allò femení, allò viril, la força, el clàssic, el romàntic, l'imperi... etc. Al seu torn, va sustentar que la història no la fan ni els grans homes ni les masses, sinó els «clubs de pensament» o minories organitzades, i tendeix cap a un imperi universal. Davant la tendència a la fragmentació i la separació ha de dominar la unió amb allò universal, de forma que, metafòricament parlant, Roma ha d'imposar-se a Babel. També forma part de la seva poètica una concepció antropol˛gica denominada angelologia, el centre d'atenció de la qual és «l'home que treballa i que juga», segons la qual hi ha una estructura trinitària en l'home, que és: cos (sentits), ànima (consciència) i àngel (supraconsciència), que ens impulsa, a través de la «voluntat de missió», cap a la transcendència: «viure és gestar un àngel per a l'eternitat».

Obres

Enllašos externs:

http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0047758

http://ca.wikipedia.org/wiki/Eugeni_d%27Ors_i_Rovira

http://es.wikipedia.org/wiki/Eugeni_d%27Ors

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.