FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -	El saber filosòfic	El coneixement	La realitat	L'ésser humà	L'acció humana	La societat
Història -	Filosofia antiga i medieval	Filosofia moderna	Filosofia contemporània	Mapa del web	Ajuda i altres	Descarregar "font grega"

Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...

Loading

Filòsof i crític estètic hongarès. Va néixer a Budapest, ciutat en què va iniciar els seus estudis, que posteriorment va ampliar a Berlín (on va ser deixeble personal de Simmel) i a Heidelberg (al cercle de E. Durkheim, on va travar una inicial amistat amb Karl Mannheim). També va estar molt influenciat per la tradició de la «filosofia de l'esperit» de Dilthey . Fruit d'aquesta influència són les seves primeres obres, impregnades d'un cert pessimisme: El drama modern, 1908; L'ànima i les formes, 1911 i Teoria de la novel·la, 1916. Però aquesta primitiva orientació va canviar radicalment el 1917, època de la revolució bolxevic. Llavors es va afiliar al partit comunista hongarès i va adoptar el marxisme, del que seria un dels seus més importants teòrics. Va ser ministre d'Educació en el primer govern socialista de Béla Kun i, a partir de 1945, va ser professor a la universitat, creant-se entorn d'ell l'anomenada escola de Budapest (Agnes Heller, György Màrkus). El 1958 va ser deportat a Romania, expulsat de la universitat i del partit comunista per haver participat en l'efímer govern d'Imre Nagy de 1955, oposat a les directrius soviètiques. Posteriorment va ser readmès en el partit i a la universitat, però en una posició marginada.

Com a teòric marxista destaca la seva obra Història i consciència de classe, publicada el 1923, en la que aprofundeix l'estudi de les nocions de cosificació, objetivació, i en la d'alienació. Ja que, segons el marxisme, la història és la història de la lluita de classes i, segons Lukács, el motor de la dita lluita de classes és la consciència de classe, aquesta apareix com el vertader subjecte de la història. D'aquesta manera Lukács va defensar una noció de la consciència de classe que mantenia un cert semblant amb la noció d'Esperit o Idea en Hegel, la qual cosa va ser motiu de crítica per part dels defensors de les tesis més «ortodoxes» i menys hegelianitzants del marxisme. En l'etapa actual de la història, afirmava, només hi ha pròpiament consciència de classe proletària, i la burgesia i els seus teòrics es veuen obligats a emmascarar les contradiccions socials reals i a mistificar la realitat, de forma que les ciències socials desenvolupades pels teòrics burgesos són només formes d'ideologia mistificadora. Entre les formes mistificadores Lukács destacava l'existencialisme, al qual es va oposar, en oberta polèmica contra Sartre i Heidegger.

La seva concepció hegelianitzant del marxisme la va prosseguir amb la seva obra El jove Hegel i els problemes de la societat capitalista (1948), on examina l'evolució del pensament de Hegel i les primeres formulacions de la seva filosofia relacionada amb els ideals emancipadors de la revolució francesa, i defensa que el marxisme té la necessitat de preservar l'herència revolucionària que es troba en determinades formulacions del hegelianisme, emfatitzant la vinculació de la dialèctica hegeliana amb la dialèctica marxista que, encara que aquesta sigui una inversió del punt de vista idealista hegelià i s'interpreti de forma materialista, continua mantenint el nucli originàriament i potencialment subversiu de la dialèctica de Hegel.

En L'assalt a la raó (1954) va estudiar l'irracionalisme que, segons ell, era la forma fonamental de la ideologia burgesa, i efectua un estudi crític de tota la filosofia de finals de segle XIX i començaments del segle XX.

Com a teòric d'estètica, va ser un fervent defensor del realisme socialista. Entenia l'art com a reflex de la realitat social històricament determinada, i li assignava la missió de servir a l'autoconsciència de la humanitat. L'art ha de ser estudiat a partir de les categories d'anàlisi del materialisme històric, en la seva relació dialèctica amb les formacions socials i les condicions reals existents. D'aquesta manera, es poden desentranyar aquells aspectes de l'art d'origen burgès mistificador que amaga la vertadera natura de la societat, convertint-se així en un instrument ideològic de la classe dominant, i al que cal contraposar el realisme socialista.

Altres obres destacables de Lukács són: Moses Hess i els problemes de la dialèctica idealista (1926); Thomas Mann (1949); Assajos sobre el realisme (1956); Existencialisme o marxisme? (1948) i Estètica, (4.vols. 1963).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.