Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Importa reconèixer que no és sinó el prejudici d'una teoria lògica aliena al llenguatge el que ha induït a considerar l'ús transpositiu o figurat d'una paraula com un ús inautèntic [...]. La transposició d'un àmbit a un altre no sols posseeix una funció lògica sinó que es correspon amb el metaforisme fonamental del llenguatge mateix. La coneguda figura estilística de la metàfora no és més que l'aplicació retòrica d'aquest principi general de formació, que és al mateix temps lingüístic i lògic. Així podrà dir Aristòtil: «Fer bé les metàfores és percebre bé les relacions de semblança» (Poètica, cap. 22, 1459a).

____________________________________________________________

H-G Gadamer, Verdad y método, Sígueme, Salamanca 1977, p. 515-516.
 
 
 

Versión en castellano

Importa reconocer que no es sino el prejuicio de una teoría lógica ajena al lenguaje lo que ha inducido a considerar el uso traspositivo o figurado de una palabra como un uso inauténtico [...]. La trasposición de un ámbito a otro no sólo posee una función lógica sino que se corresponde con el metaforismo fundamental del lenguaje mismo. La conocida figura estilística de la metáfora no es más que la aplicación retórica de este principio general de formación, que es al mismo tiempo lingüístico y lógico. Así podrá decir Aristóteles: «Hacer bien las metáforas es percibir bien las relaciones de semejanza» (Poética, cap. 22, 1459a).

____________________________________________________________

H.-G. Gadamer, Verdad y método, Sígueme, Salamanca 1977, p. 515-516.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.