(del grec B<, pa, tot, la preposició en i 2,`H, theós, déu) Doctrina que sosté que tot està, o existeix, en Déu. El terme va ser creat per Karl Christian Krause, filòsof panteista que va recórrer a diversos neologismes per precisar les seves idees: el de «panenteisme» ho aplicava a un sistema intermedi entre el panteísmo i el teísmo.