panta rei GEN.

Expressió amb què es designa una de les tesis fonamentals del pensament d'Heràclit, i que significa «tot flueix» (BV<J" D,Ã, panta rei). Segons Heràclit tot quant existeix està regit per la llei del logos que és, alhora, foc etern i, com aquest foc, està contínuament canviant i canviant-se entre si en una tensió constant entre els contraris. Però probablement la imatge més coneguda per expressar aquest fluir continu l'ofereixen els fragments que s'han conservat d'Heràclit sobre la impossibilitat de banyar-nos dos cops en un mateix riu (veure text, especialment els fragments 12, 49a i 91).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.