FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Plató: les condicions de la contemplació, la filosofia com a catarsi

−Quant a l’adquisició de la ciència [va dir Sòcrates], és el cos o no un obstacle, quan s’associa a aquesta investigació’? Vaig a explicar-me amb un exemple. Posseeixen la vista i l’oïda alguna veritat, o ben tenen raó els poetes en dir-nos sense parar que no sentim ni veiem res veritablement? I si aquests dos sentits no ofereixen seguretat, menys l’oferiran encara els altres, perquè són molt més febles. No creus el mateix?

−Completament ho crec, va dir Símmies.

−Perquè llavors, va replicar Sòcrates, ¿quan l’ànima s’apodera de la veritat? Està vist que quan tracta d’examinar alguna cosa amb l’ajuda del cos, aquest l’enganya radicalment.

−És cert.

−Per consegüent, no es manifesta la realitat a l’ànima en l’acte de pensar?

−Si.

−I l’ànima no pensa millor quan no està pertorbada ni per la vista, ni per l’oïda, ni pel dolor, ni pel plaer, sinó quan, al contrari, a soles amb si mateixa i alliberant-se en la mesura que li és possible de la companyia del cos, s’enganxa al que ella és?

−És així.

-No és llavors quan l’ànima del filòsof menysprea al cos, fuig d’ell i tracta d’estar a soles amb si mateixa?

−Així sembla.

−Prosseguim, Símmies. Direm que el més just en si és quelcom, o que no és res?

−Direm que és quelcom, per Zeus.

-I no direm el mateix del bé i de la bellesa?

−Sens dubte.

−Però, els has vist alguna vegada amb els teus propis ulls?

−No, va dir Símmies.

-O els has percebut amb algun altre sentit del cos? I no parlo només del més just, del bé i d’allò bell, sinó de la magnitud, de la salut, de la força, i en una paraula, de l’essència de totes les coses, és a dir, allò que són en si mateixes. Contemplem el més vertader d’elles per mitjà del cos, o és més cert que penetrem en el que volem conèixer a mesura que anem pensant més en això i amb major rigor?

−És cert.

−Llavors, hi ha quelcom més pur que pensar amb el pensament només, alliberat de tot element estrany i sensible, i aplicar immediatament el pensament en si mateix i per si mateix a la investigació de cada cosa en si mateixa i per si mateixa, sense ajuda de les oïdes ni de les orelles, sense cap intervenció del cos que no fa més que pertorbar a l’ànima i impedir-li que trobi la saviesa i la veritat sempre que té tracte amb ell? I si és possible arribar a conèixer l’essència de les coses, Símmies, no és per aquest medi?

−De meravelles, Sòcrates, no pot parlar-se millor.

−De tot això, va continuar Sòcrates, es desprèn necessàriament que els vertaders filòsofs han de pensar i dir-se entre si coses com aquestes. Potser hi ha algun camí que guiï a la raó en la seva investigació: mentre tinguem el nostre cos, mentre la nostra ànima es trobi unida a aquesta cosa nociva, mai posseirem l’objecte dels nostres desitjos, és a dir, la veritat. En efecte, el cos ens provoca mil dificultats per la necessitat d’alimentar-lo. A més d’això, les malalties que ens ataquen impedeixen la nostra caça del ser. El cos nos plena d’amors, de desitjos, de temors, de mil quimeres, de mil necieses, de tal manera que, per dir veritat, no ens deixa ni una hora de sensatesa. Perquè, què és el que provoca les guerres, les sedicions i els combats? El cos i les seves passions. Totes les guerres procedeixen de la possessió de riqueses i ens veiem forçats a acumular-les a causa del cos, per subvenir a les seves necessitats. I per això tenim tanta mandra per filosofar. I el pitjor de tot és que quan casualment ens deixa algun temps lliure i ens posem a reflexionar, intervé de sobte enmig de les nostres investigacions, ens pertorba. ens trastorna i ens fa incapaços de discernir la veritat. Està doncs demostrat que, si volem saber clarament quelcom, hem de separar-nos del cos i mirar per mitjà de l’ànima en si mateixa les coses en si mateixes. I només llavors gaudirem de la saviesa, de la que ens declarem enamorats, és a dir, després de la nostra mort, i no durant la nostra vida. I la mateixa raó ens ho diu. Perquè si és impossible conèixer res distintament mentre estem units al cos, una de dues: o ben no arribarem mai a saber, o arribarem a ell després de la mort, perquè llavors l’ànima serà en si mateixa i per si mateixa, separada del cos. I mentre estiguem en aquesta vida, no ens acostarem en saber si no és amb la condició de separar-nos del cos, de renunciar a tot tracte amb ell, a menys que sigui una absoluta necessitat, de no deixar-nos contaminar per la seva natura, de mantenir-nos nets de les seves contaminacions fins que el mateix Déu ens alliberi d’ell. I així, lliures de la bogeria del cos, conversarem, segons espero, amb homes lliures com nosaltres, i coneixerem per nosaltres mateixos tot el que és pur i sense barreja. En això, sens dubte, consisteix la veritat. Però, a què no és pur, no li està permès contemplar la puresa. Això és, al meu entendre, amic Símmies, allò que els vertaders amics del saber han de pensar i parlar entre ells. No creus tu el mateix que jo?

−Completament, Sòcrates.

-[...]

−-I la purificació (catarsi) no és , per ventura, allò que en la tradició es ve dient des d’antic (les tradicions òrfiques), el separar el més possible el cos de l’ànima i l’acostumar-la a concentrar-se i recollir-se en si mateixa, retirant-se de totes les parts del cos, i vivint en la mesura que es pugui tant en el present com en el després sola en si mateixa, deslligada del cos com d’un lligam?

−Així és, en efecte −va dir.

-I no es dóna el nom de mort a això precisament, al deslligament i separació de l’ànima amb el cos?

−Sens dubte −va respondre Simmias.

−Però el deslligar l’ànima, segons afirmem, és l’aspiració suma, constant, pròpia només dels que filosofen en el recte sentit de la paraula; i l’ocupació dels filòsofs consisteix precisament en això mateix, en el deslligament i separació de l’ànima i del cos. Sí o no?

−Així sembla.

[...]

−Després, en realitat, oh Simmias −va replicar Sòcrates−, els que filosofen en el recte sentit de la paraula s’exerciten a morir, i són els homes als qui menys temorós resulta el morts. ...

__________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.