Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

politeisme FIL.REL.


(del grec poli, molts, i theos, déus) Creença religiosa que, contràriament al monoteisme, afirma l'existència de diversos éssers divins personalitzats o déus.

Especialment sota la influència de Tylor i Frazer es va considerar durant molt temps que la major part de les religions haurien seguit un desenvolupament des d'un primer culte als avantpassats, a l'animisme, el totemisme i politeisme, fins a desembocar en el monoteisme. Actualment, no s'admet aquesta evolució, ni s'accepta que l'origen de la religió sigui fruit d'un raonament fet per l'home primitiu que, a partir de determinades experiències: somnis, fantasies, visions, al·lucinacions, etc., arribés a la creença que hi ha éssers semblants, però de natura distinta. A més a més, de la mateixa manera que no necessàriament una religió politeista ha d'acabar en el monoteisme, és possible trobar creences que han seguit el camí invers: del monoteisme al politeisme. De fet, alguns antropòlegs i alguns historiadors de les religions, com Mircea Eliade, per exemple, han assenyalat que el politeisme correspon més aviat d'una primitiva forma de monolatria cap a un únic ser celeste creador de l'univers. No obstant això, aquesta divinitat no exclouria la possibilitat d'altres, sent la multiplicitat de déus una forma d'expressar la plenitud d'allò diví. Hume afirmava que el procés que condueix al monoteisme no sorgeix a partir d'una reflexió filosòfica, sinó de la necessitat dels homes de congraciar-se amb un únic déu i sostenia, també, que el politeisme, en quant que està obert a diversos, està obert a més creences i a més d'una veritat, mentre que el monoteisme, en afirmar una única veritat, tendeix al dogmatisme i a la intolerància. També en aquest sentit es va pronunciar Nietzsche: el monoteisme tendeix a formes més fortes de dogmatisme i intolerància al assimilar-se la creença en un únic déu a la d'una única veritat.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.