Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

preformisme GEN.

Teoria embriològica que sostenia que els òrgans de tot organisme ja estan preformats a l'òvul o en l'espermatozoide.

La primera formulació d'aquesta concepció es deu a Malpighi, que afirmava que el desenvolupament de l'organisme no era més que el seu autodesplegament a partir del germen on estava ja preformat. L'origen d'aquesta concepció es troba en els primers descobriments de Leeuwenhoeck i altres microscopistes que a la fi del segle XVII van descobrir espermatozoides en el líquid seminal. Alguns, fins i tot, van creure veure homuncles, és a dir, éssers humans en miniatura, en els espermatozoides del semen humà. Segons això, tots els trets físics i espirituals dels futurs humans estarien ja continguts en les cèl·lules sexuals, i l'herència biològica equivaldria al desenvolupament dels homuncles. De fet, es pensava que, al seu torn, dins aquests diminuts homuncles hi hauria altres homuncles encara més petits i així, successivament.

Leibniz va acceptar el preformisme i va concloure que «les ànimes que algun dia seran ànimes humanes estaven ja presents en el semen dels seus avantpassats, fins a Adam». Aquesta tesi suposaria que la matèria és infinitament divisible ja que, al cap d'unes poques generacions, els homuncles continguts dins altres homuncles haurien de ser inferiors als àtoms. El preformisme es va dividir en dos corrents: la dels homunculista o animalistes i les dels ovistes (el futur ser estaria preformat als òvuls). En el cas dels ovistes, la generació sencera de la humanitat estaria continguda als òvuls d'Eva.

De fet, la concepció preformista és una conseqüència de la creença segons la qual el present conté el germen del futur, com el passat conté la llavor del present. En la història de la ciència, el preformisme va caure quan els embriòlegs, des de Wolff el 1759 fins a von Baer el 1827, van mostrar que ni les cèl·lules sexuals ni els embrions en les seves primeres fases s'assemblen a adults en miniatura. Per això, més que el preformisme, la teoria triomfant va ser la epigènesi, defensada, inicialment, ja en el segle XVII, per William Harvey, tesi que també va defensar Kant, per exemple, en la Crítica del judici, § 81.

Les polèmiques entre preformacionistes i defensors de l'epigènesi es van traslladar al terreny de l'estudi de la morfogènesis i es van veure, novament, avivades amb la proclamació de la llei biogenètica formulada per Haeckel.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.