Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

civilització ANTROP. / SOCIOL.

(del llatí civilitas, que és l'acció del ciutadà o civis) En general, i d'una manera no precisa, s'usa el terme civilització per designar el conjunt d'institucions i organitzacions que intervenen racionalment per resoldre els problemes derivats de la convivència social. Des d'aquesta perspectiva, la civilització s'identifica més amb les conquestes materials i l'organització social, mentre que el terme cultura, en aquest context, es refereix als esforços que sobrepassen aquest àmbit i, més que limitar-se a la solució dels conflictes derivats de la sociabilitat, tendeixen a intensificar l'existència.

En aquest sentit, la cultura s'expressa en:

mentre que el terme civilització designa un grup ampli de cultures determinat, sobretot, per una consideració de tipus històric i geogràfic (civilització romana, civilització xinesa, civilitzacions precolombines, etc.).

Allò que s'ha oposat a la civilització és la «barbàrie». L'estudi dels orígens de la civilització apareix en el s. XVIII, especialment a partir de les primeres formulacions de la filosofia de la història de Vico, i amb la identificació de la civilització amb un procés de millorament i progrés de la societat (ideal il·lustrat del progrés) a partir de la situació feudal, i es va prosseguir especialment en l'àmbit de l'antropologia cultural.

Un dels problemes teòrics que van sorgir en l'estudi de les civilitzacions va ser la seva relació amb la noció de cultura. Donada la possible ambigüitat d'aquests termes, aviat van sorgir tesi oposada. Així, mentre per a alguns aquestes nocions són sinònimes (com en el cas de Edward Burnett Tylor), per a altres, com Max Weber, són conceptes oposats. Segons aquest autor la civilització és un procés més restringit, basat en la ciència, la tecnologia i les institucions socials, que forma part del procés més ampli de la cultura, entesa més aviat com el marc espiritual de la civilització. També Oswald Spengler oposa cultura a civilització, i considera la cultura com «la consciència personal de tota una nació» mentre que entén la civilització com el perfeccionament i, al seu torn, l'ocàs d'una cultura. En aquest sentit, per a Spengler, que defensa una concepció organicista de les civilitzacions (totes neixen, creixen i moren, com un organisme viu), una civilització és el fi, l'esgotament i el destí inevitable d'una cultura de manera que, per a ell, el terme civilització inclou un judici de valor que indueix a pensar en el contingut d'aquest terme com quelcom caduc, incapaç ja de ser creador; com un model exhaurit que es manifesta només en obres intrascendentes. També el sociòleg P.A. Sorokin feia una distinció semblant entre vertadera cultura i mera civilització.

Bibliografia. Veure la bibliografia de:

antropologia

etologia

mem


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.