proposició LÓG.

(del llatí propositio, oració, part d’un discurs, que tradueix el grec logos apofantikós, o bé pròtasi, és l’oració assertòrica, que afirma o nega quelcom de quelcom) En general, l’oració assertòrica, que afirma o nega quelcom d’alguna cosa, i és susceptible de ser vertadera o falsa, identificant-se així amb enunciat.
 
No obstant això, en un sentit més estricte, la proposició és el significat d’un enunciat. Per  exemple:

Quan «proposició» significa la proposition en anglès, s’interpreta com el significat d’un enunciat (statement), entès aquest com a conjunt de signes constituït segons determinades regles sintàctiques d’alguna llengua, el significat del qual és la proposició:

El sentit dels enunciats següents:

  1. - mater omnium bonarum artium sapientia est (Ciceró)

  2. - la sabiduría es la madre de todo lo que es bueno

  3. - la sagesse est la mère de tout ce qui est bon

és la proposició «la saviesa és mare de tot el que és bo».
És a dir, mentre que l’enunciat és simplement la cadena de signes que formen l’oració, la proposició és el significat d’aquest enunciat. Per tant, a allò que els enunciats "diuen" ho anomenem proposició. De manera que són els continguts dels estats mentals els que expressen les proposicions. En la filosofia de Wittgenstein, tal com aquest autor ho exposa en el Tractatus, "El sentit d'una proposició és el seu acord i desacord amb les possibilitats d’existència i no existència de fets atòmics"

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.