Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

psicologia funcionalista PSICOL.

1) La psicologia funcional, basant-se en la noció de funció i influenciada pel funcionalisme en l'antropologia cultural, interpreta els fenòmens i processos psicològics en la seva relació amb el tot i la interdependència amb altres fenòmens. Un fet psicològic s'explica per la seva finalitat i aquesta es contempla dins un procés d'adaptació de l'organisme al medi. El funcionalisme antic correspon a l'època en què els psicòlegs (per l'impacte de les idees de Darwin) es van acostar a la biologia i representa la introducció en psicologia de preguntes del tipus "per a què?" i de conceptes bàsics com el de procés d'adaptació del qual la funció psicològica en forma part. W. James i John Dewey són representants d'aquest funcionalisme.

2) El funcionalisme psicològic contemporani (que no ha de confondre's amb la psicologia funcionalista) ha sorgit més aviat en relació (i en contraposició) amb el conductisme: renúncia a l'estudi d'estats subjectius i planteja una teoria del comportament que es defineix en funció de fets fisiològics i models matemàtics i cibernètics. Es vincula essencialment amb les neurociències, la filosofia de la ment, la intel·ligència artificial i les ciències cognitives, i és defensat, entre altres filòsofs, per Smart, Armstrong, D.K. Lewis, Paul i Patricia Churchland, Jerry Fodor, D. Davidson, Hilary Putnam i altres. Putnam (Psychological Predicates, 1967) recorre a la noció d'autòmat probabilístic i de màquina de Turing per explicar la seva manera d'entendre el terme funció, que identifica amb el d'organització funcional d'un sistema. Fodor (Psychological Explanation, 1969) destaca l'error de perspectiva del reduccionisme materialista, que s'interessa més per saber de què estan fets el que considerem processos mentals, que per saber el paper que exerceixen tals processos mentals dins l'organisme considerat com un tot. En les seves últimes obres Putnam, sense renunciar del tot al funcionalisme, es decanta per subratllar la importància del medi en els processos mentals: sociofuncionalisme.

Es distingeix així mateix de les teories materialistes de la ment, o teories de la identitat ment-cervell, en quant un estat mental o un procés mental no s'identifica simplement amb un estat fisicocerebral, sinó que representa un estat funcional de l'organisme.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.