Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

racionalitat EPIST.

(del llatí ràtio, càlcul i, en sentit derivat, raó, explicació, justificació, argumentació, teoria) Capacitat humana que es manifesta en les creences, les decisions i les conductes que es consideren acords amb la raó, o simplement racionals. Quelcom és conforme a la raó si s’adequa a la funció primària de l’enteniment humà, que és el coneixement o el saber, o a l’obtenció dels diversos fins que l’home es proposa en les seves actuacions i, sobretot, del seu fi últim. En el primer cas es parla de racionalitat en les creences o de racionalitat teòrica i, en el segon, de racionalitat pràctica. En l’aspecte teòric, la racionalitat s’entén, no tant com la capacitat de pensar o de ser racional, sinó més aviat com el mètode amb què s’aconsegueix obtenir un màxim de creences racionals vertaderes reduint al mínim el nombre de creences errònies (veure text ). La racionalitat coincideix, en aquest cas, amb l’anomenada creença racional que consisteix substancialment a tenir i mantenir opinions o creences justificades, això és, recolzades en raons. Una creença està teòricament justificada si

La racionalitat teòrica exigeix sostenir com vertadera aquella opinió que creiem que és fundadament vertadera, rebutjar la que creiem falsa o no fundada en raons i abstenir-nos d’opinar en allò que no sabem si és vertader o fals, no havent-hi raons per sostenir més ho uneixo que allò altre.

La insistència en què la racionalitat és un mètode, més que una facultat, posa en relleu no sols que la substància de la racionalitat consisteix en la decisió o el saber prendre decisions, sinó també que les creences, les decisions i les conductes humanes poden ser i poden no ser racionals. En aquest sentit, l’home no és, doncs, pròpiament l’animal racional, sinó «l’animal que és racional o irracional» (veure cita).

A més de la racionalitat teòrica en general (individual), hi ha la racionalitat científica en particular (col·lectiva). La ciència no és l’única creença racional, però és la més racional de les creences i model de tota creença. Encara que entre els epistemòlegs es discuteix sobre el fonament en què es recolza la racionalitat de la ciència, és a dir, de la justificació del coneixement, a les raons en què es recolza el coneixement científic se les denomina context de justificació de les hipòtesis. Les tres classes de justificacions fonamentals de les hipòtesi científiques són l’inductivisme, el deductivisme i el abductivisme.

La racionalitat pràctica, entesa també com a mètode o estratègia, és el raonament pràctic amb què se saben determinar els fins adequats i els mitjans adequats. No és, per consegüent, una mera discussió sobre quins mitjans són els més útils per obtenir els fins proposats, sinó també la consideració reflexiva sobre quins tipus de fins es proposa el subjecte humà, com se subordinen o restringeixen els fins entre si i respecte del fi últim o superior, que és innegablement la felicitat de l’individu, o si de cas són mútuament inconsistents (veure text). De la racionalitat pràctica, en general, tracta l'ètica.

Característica intrínseca de la racionalitat és la revisió crítica i constant de les pròpies creences racionals i de les conductes o actituds basades en elles. Segons una llarga tradició que ja comença en Aristòtil, la racionalitat pràctica suposa, i depèn de, la teòrica.

En general, s’entén que algú és racional si basa les seves creences, les seves decisions i la seva conducta en bones raons. I a aquesta teoria de la racionalitat es l’anomenada «teoria de l’elecció racional». Se l’acusa, no obstant això, de ser una racionalitat instrumental, és a dir, limitada a triar els mitjans adequats per als fins volguts. Enfront d’ella, es proposa una racionalitat completa, integral.
 
 

Veure text de Jesús Mosterín: "Siguem raonables"

 


Licencia de Creative Commons
 


Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.
FiloXarxa 2004  Construcció, disseny del web i traducció de textos al català: Jordi Cortés Morató