És una fal·làcia en la que es comet una petició de principi, disposada de tal forma que constitueix un raonament que, en una premissa, s’admet allò mateix que vol demostrar-se en la conclusió, encara que a través d’una sèrie de passos que oculten el seu caràcter tautològic. S’anomena també «cercle viciós».
Exemple.
Un exemple històric de raonament circular és l’argument que
D. Hume utilitza per afirmar que la
inducció manca de fonament lògic, donant lloc a l’anomenat
problema de la inducció.
Alan F. Chalmers exposa així aquest problema: L’argumentació que pretén justificar la inducció és circular ja que empre el mateix tipus d’argumentació inductiva, la validesa del qual se suposa que necessita justificació.
La forma de l’argumentació justificadora és la següent:
_____________________________________________________________________
Alan F. Chalmers, Qué es esa cosa llamada ciencia?, S.
XXI, Madrid 1982, p. 29-30.
El principi d’inducció va funcionar amb èxit en l’ocasió x1
El principi d’inducció va
funcionar amb èxit en l’ocasió x2
El principi d’inducció va
funcionar amb èxit en l’ocasió x3
Etc.
______________________________________________
El principi (d’inducció) funciona sempre
El contingut d’aquesta web ha estat creat per Jordi Cortés Morató i Antoni Martínez Riu. El disseny i realització de la web, així com la traducció al català dels continguts ha estat realitzat per Jordi Cortés.