Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

realisme crític EPIST.

Històricament, la crítica al «nou realisme» anglès i americà de començaments de segle, que realitza un grup de filòsofs americans - D. Drake, A.O. Lovejoy, AK Rogers, Roy W. Sellars i George Santayana, entre altres- utilitzant com a lema el títol de Critical Realism [Realisme crític], d'una obra de Roy W. Sellars (pare de Wilfrid Sellars), publicada el 1916. El realisme crític no accepta la idea del «nou realisme» que allò que s'ha percebut forma part del món físic, ni el seu «monisme neutral», i sosté que, a més del món físic real, existeix també el món de la percepció. La manera com s'interpreta, això és, quina classe d'entitat correspon als dades sensorials, difereix segons els diversos autors. Acostumen a anomenar als sense- data «complex de caràcters». Les interpretacions més peculiars són les de A.O. Lovejoy, que els considera una cosa mental, i la de George Santayana, que els considera a manera d'una essència o qualitat, però en ambdós casos amb referència a la cosa externa percebuda.

D'altra banda, Karl R. Popper va anomenar «realisme crític» a la seva interpretació realista de la ciència en general (veure text) i de les teories científiques en particular, de la mateixa manera que l'anomena també racionalisme crític: les teories científiques no són només instruments útils, sinó també i sobretot conjectures sobre com és la realitat.

L'anomenat «realisme directe científic» (veure text) és una forma de realisme crític.

Veure neorealisme.
 
Veure també:
real/ realitat
realisme científic
realisme ingenu

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.