Més pròpiament
anomenada falsabilitat, és la condició i característica que el falsacionisme de Karl R. Popper exigeix
d’una teoria, hipòtesi o enunciat perquè puguin ser considerats científics.
Significa que, en principi, un enunciat, una hipòtesi o una teoria han de poder ser incompatibles amb els resultats de la observació. La refutabilitat o la falsabilitat són, a més, el criteri de demarcació o distinció entre el que és coneixement científic i el que no ho és (també anomenat pseudociència). La irrefutabilitat, segons Popper, no és una virtut de les hipòtesis, sinó un vici d’aquestes.
El criteri de refutabilitat [...] sosté que, per ser col·locats en el rang de científics, els enunciats o sistemes d’enunciats han de ser susceptibles d’entrar en conflicte amb observacions possibles o concebibles.
______________________________________________________________
K.R. Popper, El desarrollo del conocimiento científico. Conjeturas y refutaciones, Paidós, Buenos Aires 1979, p. 50.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.