|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
| Width1Width3Width3260 Width3Width4678 {ewl MVBMP2, ViewerBmp2, !tries1.bmp} | Filòsof espanyol nascut a Barcelona el 1942. Es va llicenciar amb una tesi sobre Plató (Ànima i Bé en Plató) i es va doctorar amb un treball sobre Hegel que posteriorment va publicar amb el títol El llenguatge del perdó. Un assaig sobre Hegel. Va cursar estudis a Barcelona, Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. Durant disset anys va ser professor i catedràtic d'Estètica i Composició a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i actualment és catedràtic de Filosofia en la Facultat d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. A més de les seves nombrosos publicacions cal destacar la seva presència en la premsa a través d'articles d'opinió i la seva activitat com a conferenciant. Width1Width3Width3260 Width3Width4678 |
| Width1Width3Width7938 Entre altres guardons, ha obtingut el Premi Anagrama d'Assaig per L'artista i la ciutat, i el Premi Nacional d'Assaig de 1983 per Allò bell i el sinistre. El 1995 va obtenir l'important Premi Internacional Friedrich Nietzsche (XIII convocatòria) pel conjunt de la seva producció i per la seva trajectòria filosòfica.Width1Width3Width7938 |
| Width1Width3Width3260 Width3Width4678 {ewl MVBMP2, ViewerBmp2, !tries5.bmp} | Dins el panorama filosòfic espanyol, l'obra de Tries constitueix un fenomen molt original, difícilment encasellable segons els criteris classificatoris habituals. Vista la seva obra globalment sorprèn la gran varietat de centres d'interès (el estructuralisme, la història de la música, la literatura alemanya, etc.), però també la gran unitat de les seves idees essencials: el problema de l'especificitat i substantivitat de la filosofia, el doble aspecte passional i racional de l'home, la dimensió tràgica del home derivada d'aquell doble aspecte, la connexió entre la ètica i la estètica, el problema del mal, el problema de la no res, el problema del poder i el domini, i a partir dels anys vuitanta, la nocions de principi de variació (veure text ), de límit i de frontera (veure text ). Width1Width3Width3260 Width3Width4678 |
| Width1Width3Width7938 Al llarg de la seva dilatada trajectòria filosòfica, els filòsofs que més presents es troben en el nucli de les seves idees són Plató, Hegel i Nietzsche. També és visible la influència de l'Ètica de Spinoza i de la filosofia kantiana, especialment del seu Crítica del judici. També està present la influència de Heidegger i de Wittgenstein. Un altre filòsof a qui valora molt, i del que ha pres múltiples suggeriments temàtics i expressives, és W. Benjamin. El seu primer llibre La filosofia i la seva ombra, publicat el 1969, va ser saludat per la crítica com un vertader esdeveniment en el panorama filosòfic espanyol. Se li va considerar «la filosofia d'una nova generació» (Josep Maria Carandell) que donava expressió a formes de pensar pròpies de finals dels anys seixanta (va ser publicat un any després de Maig de 1968). Ja en el títol d'aquest llibre està inscrita l'orientació més característica d'aquest filòsof: el diàleg constant que obre entre la Razón i les seves ombres. Enfront d'un racionalisme d'estretes mires, com era el característic aquests anys entre els positivistes lògics, filòsofs analítics i filòsofs marxistes, Tries, que mai s'ha considerat un «irracionalista», proposa obrir la raó a aquells espais que li resisteixen, però que, d'alguna manera, poden fecundar-la. Així, per exemple, la «abús», o la «locura» (en el seu llibre Filosofia i Carnestoltes); el «pensament mític i màgic» (en Metodologia del pensamieto màgic); o bé, en relació a les ètiques racionalistes, el domini passional, particularment l'amor-passió (Tractat de la passió); o en relació a les estètiques tradicionals fundades en la categoria de «allò bell» i «ho sublimi», l'ombra de «el sinistre» (en el seu llibre Allò bell i el sinistre). Width1Width3Width7938 |
| Width1Width3Width1842 Width3Width6096 {ewl MVBMP2, ViewerBmp2, !tries3.bmp} | Eugenio Tries es defineix, en aquest sentit, com un «exorcista il·lustrat» que sotmet a la raó filosòfica a un permanent diàleg amb les seves ombres. Però l'aspecte més rellevant de la filosofia de Tries té lloc a partir de començaments dels anys vuitanta, quan descobreix el concepte angular que a partir de llavors orientarà tota la seva reflexió. Es tracta del concepte de límit. Al límit entre la raó i les seves ombres troba Tries l'àmbit d'exploració d'una filosofia que, des de llavors, pot denominar-se filosofia del límit (especialment a partir de la seva obra Els límits del món, on, per cert, traça també una nova teoria de la veritat. Veure text ). Width1Width3Width1842 Width3Width6096 |
| Width1Width3Width7938 El concepte de límit ho determina Tries en diàleg amb la tradició kantiana i, dins els filòsofs contemporanis, amb Wittgenstein i, en part, també amb Heidegger. De fet tota la seva obra és, a partir de llavors, una àmplia i desenvolupada exegesi de la frase de Wittgentein: el subjecte és un límit del món. Tries proposa, a aquest respecte, una antropologia en la que es concep l'home com «habitant de la frontera», com «fronterer»; l'home es troba sempre referit a aquest límit que té, per a Tries, clara significació ontològica. En els seus últims llibres desenvolupa aquesta tesi i acuña, a aquest respecte, l'expressió «ser del límit». A partir del seu llibre Lògica del límit va establint la natura de la raó que a aquest ser del límit correspon. En aquesta obra parla d'un logos simbòlic, la natura i el seu desplegament categorial de la qual elabora en el llibre titulat L'edat de l'esperit. Actualment ha editat una reflexió sobre el concepte de raó que correspondria a aquesta filosofia del límit, i a la que denomina raó fronterera. La dita obra, titulada precisament així: La raó fronterera, és un intent d'enfortir la raó de l'única manera possible, és a dir, sota la pressió dels límits i en un continu diàleg entre allò racional i allò irracional. La dita obra descansa sobre tres aqueixos: a) l'ésser del límit, b) el logos, entès com a raó fronterera que bonica amb el misteri i, finalment, c) el talismà o món dels símbols, que, al seu torn es refereix tant a l'àmbit de moltíssim (per exemple les revelacions religioses), com a la formalització en figures o icones del nostre entorn com l'arquitectura, la música o el cinema. Width1Width3Width7938 |
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.