FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

sentits PSICOL.

Els sistemes sensorials -de la sensibilitat- amb què un organisme rep l’energia que li proporciona un estímul, que, degudament elaborada pel sistema nerviós, es converteix en sensació o informació sobre el medi intern o extern. Els sentits suposen receptors sensorials; mentre un sistema sensorial o un sentit és també un sistema psíquic, un receptor és només un òrgan, quelcom fisiològic. Els òrgans transformen determinades manifestacions d’energia en impulsos nerviosos i, com a transportadors, les transmeten al cervell. Cada òrgan sensorial reacciona específicament davant una determinada forma d’energia -l’estímul-, com resultat d’un procés d’especialització aconseguit en el transcurs de la evolució, de manera que hi ha una correlació entre el sistema sensorial d’un organisme i les seves necessitats, o èxits, de supervivència.

Els sentits es divideixen, segons el tipus de receptor, en:

• interoceptors (del medi intern)

• propioceptors (de la posició corporal i la tensió muscular)

• exteroceptors (del medi extern immediat),

• teleceptors (del medi extern mediat),

però a més a més, també es divideixen en:

• visceroceptors ( dels òrgans interns),

• quimioceptors (del medi químic),

• nociceptors (del dolor) i

• osmoceptors (de la pressió de líquids interns) (veure taula).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.