inconscient col·lectiu PSICOL.

Suposada estructura psíquica suprapersonal que s'estén a la humanitat sencera i és dipòsit del conjunt de la memòria de l'espècie. Aquesta hipòtesi d'una estructura psíquica profunda va ser postulada per Carl Gustav Jung que sostenia l'existència de dos tipus diferents de formacions psíquiques inconscients: un inconscient més superficial i propi de cada individu (l'inconscient personal), i un inconscient profund, hereu de les experiències i vivències de tota l'espècie, de caràcter supraindividual o col·lectiu, capaç d'explicar la gran difusió de temes mitològics i simbòlics de natura semblant en cultures molt diferents i distants, i capaç d'explicar les similituds entre els els somnis i les visions amb temes propis dels mites de cultures ancestrals. Aquest inconscient col·lectiu conté allò instintiu i els arquetips. En contraposició a l'inconscient personal no posseeix continguts individuals, sinó que són tots de caràcter general i universal, i actua com a base des de la que es desenvolupa el psiquisme individual. A mesura que les capes constitutives de la psique són més profundes van perdent les seves característiques i singularitats individuals i expressen l'esmentada memòria col·lectiva que és manifestació dels residus arcaics de l'evolució de la humanitat.

A partir de l'anàlisi dels somnis, visions i de l'estudi dels símbols, els mites i les produccions culturals dels pobles primitius, Jung va defensar l'existència d'aquesta estructura psíquica concebuda com una mena de dipòsit en què s'acumulen records de fets i temes arquetípics propis de l'espècie, i fins i tot de l'herència animal a través del desenvolupament evolutiu. Així, segons ell, en cada individu es donen una sèrie d'engrames o empremtes acumulades genèticament en l'evolució del «plasma germinal» i, per tant, són comuns a tots els membres de l'espècie. Això és el que explicaria, segons Jung, la gran similitud entre símbols i mites de cultures diferents entre si, i entre aquests símbols i les idees dels psicòtics, les imatges oníriques i les produccions culturals dels pobles primitius.

El contingut fonamental de les imatges de l'inconscient col·lectiu està format pels arquetips, vertaderes imatges de l'herència ancestral de l'espècie, que són categories universals i supraindividuals d'estimació i intuïció.

La doctrina de Jung sobre l'inconscient col·lectiu pretén situar l'home en un món dotat de sentit i a diferència de la doctrina de l'allò de Freud (que sustenta una concepció de la psique més biologista i unida per vincles inconscients que van des de la infància a l'edat adulta en una cadena causal de tipus més positivista i mecanicista), pretén una síntesi entre la psique de l'individu, l'experiència acumulada de l'espècie, l'evolució de tots els éssers vius i el cosmos mateix, en una cosmovisió de tipus més aviat místic.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.