Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Immanuel Kant: el «gir copernicà»

S'ha suposat fins ara que tot el nostre conèixer ha de regir-se pels objectes. No obstant això, tots els intents realitzats sota tal supòsit amb vista a establir a ‘priori', mitjançant conceptes, quelcom sobre els esmentats objectes -quelcom que ampliés el nostre coneixement- desembocava en el fracàs. Intentem, doncs, per un cop, si no avançarem més en les tasques de la metafísica suposant que els objectes han de conformar-se al nostre coneixement, cosa que concorda ja millor amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a ‘priori' dels dits objectes, un coneixement que pretén establir quelcom sobre aquests abans que ens siguin donats. Ocorre aquí com amb els primers pensaments de Copèrnic. Aquest, veient que no aconseguia explicar els moviments celests al voltant de l'espectador, va provar si no obtindria millors resultats fent girar l'espectador i deixant les estrelles en repòs.

__________________________________________________

Crítica de la raó pura, Pròleg de la segona edició (Alfaguara, Madrid 1988, 6a ed., p. 20).
 
 

Versión en castellano

 Immanuel Kant: el «giro copernicano»


Se ha supuesto hasta ahora que todo nuestro conocer debe regirse por los objetos. Sin embargo, todos los intentos realizados bajo tal supuesto con vistas a establecer a priori, mediante conceptos, algo sobre dichos objetos -algo que ampliara nuestro conocimiento- desembocaba en el fracaso. Intentemos, pues, por una vez, si no adelantaremos más en las tareas de la metafísica suponiendo que los objetos deben conformarse a nuestro conocimiento, cosa que concuerda ya mejor con la deseada posibilidad de un conocimiento a priori de dichos objetos, un conocimiento que pretende establecer algo sobre éstos antes de que nos sean dados. Ocurre aquí como con los primeros pensamientos de Copérnico. Éste, viendo que no conseguía explicar los movimientos celestes alrededor del espectador, probó si no obtendría mejores resultados haciendo girar el espectador y dejando las estrellas en reposo.

__________________________________________________
Crítica de la razón pura, Prólogo de la segunda edición (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 20).


 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.