Immanuel Kant: la llei moral com a llei de la natura

La regla de la facultat de jutjar sota lleis de la raó pràctica pura és aquesta: pregunta't si l'acció que et proposes, si succeís segons una llei de la natura de la qual tu en fossis part, podries considerar-la com possible mitjançant la teva voluntat. En realitat, cadascú jutja per aquesta regla les accions si són bones o dolentes moralment. Així es diu: Si cadascú, creient aconseguir avantatge, es permet enganyar, o es considerés autoritzat a escurçar la seva vida, no bé l'assaltés un complet tedi d'ella, o mirés amb perfecta indiferència l'aflicció dels altres, i tu formessis part de tal ordre de coses, estaries sens dubte en ell amb l'assentiment de la teva voluntat?

__________________________________________________

Crítica de la raó pràctica, cap. 2 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 76).
 
 

Versió en castellà

 
Immanuel Kant: la ley moral como ley de la naturaleza


La regla de la facultad de juzgar bajo leyes de la razón práctica pura es ésta: pregúntate si la acción que te propones, si sucediera según una ley de la naturaleza de la cual tú fueras parte, podrías considerarla como posible mediante tu voluntad. En realidad, cada cual juzga por esta regla las acciones si son buenas o malas moralmente. Así se dice: Si cada cual, creyendo lograr ventaja, se permite engañar, o se considerara autorizado a acortar su vida, no bien lo asaltara un completo hastío de ella, o mirara con perfecta indiferencia la aflicción de los demás, y tú formaras parte de tal orden de cosas, ¿estarías sin duda en él con el asentimiento de tu voluntad?

__________________________________________________
Crítica de la razón práctica, cap. 2 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 76).

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.