|
|
FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos |
| Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ... |
Loading
|
Per suprimir l'aparent contradicció entre mecanisme natural i llibertat en una mateixa acció en el cas exposat, és necessari recordar el que es deia en la Crítica de la raó pura, o es desprenia d'ella: que la necessitat natural que no pot coexistir amb la llibertat del subjecte només depèn de les determinacions d'aquella cosa que està sota condicions temporals i, en conseqüència, només de les del subjecte obrant com a fenomen, i que, per tant, els motius determinants de qualsevol de les seves accions es troben en el que pertany al passat i ja no està en el seu poder [...]. Però exactament el mateix subjecte que, d'altra banda, té també consciència de si mateix com a cosa en si, considera també la seva existència en quant no es troba sota condicions temporals, però a si mateix només com determinable per lleis que es dóna a si mateix mitjançant la raó, i en aquesta la seva existència res precedeix per a ell a la seva determinació de la voluntat, sinó que tot acte [...] no ha de considerar-se en la consciència de la seva existència intel·ligible sinó com a conseqüència, però mai com a motiu determinant de la seva causalitat com noümenon.
__________________________________________________
Versión en castellano
Immanuel Kant: determinismo y libertad
Para suprimir la aparente contradicción entre mecanismo natural y libertad en
una misma acción en el caso expuesto, es preciso recordar lo que se decía en
la Crítica de la razón pura, o se desprendía de ella: que la necesidad natural
que no puede coexistir con la libertad del sujeto sólo depende de las
determinaciones de aquella cosa que está bajo condiciones temporales y, en
consecuencia, sólo de las del sujeto obrante como fenómeno, y que, por lo
tanto, los motivos determinantes de cualquiera de sus acciones se hallan en lo
que pertenece al pasado y ya no está en su poder [...]. Pero exactamente el
mismo sujeto que, por otro lado, tiene también conciencia de sí mismo como
cosa en sí, considera también su existencia en cuanto no se halla bajo
condiciones temporales, pero a sí mismo solamente como determinable por leyes
que se da a sí mismo mediante la razón, y en esta su existencia nada precede
para él a su determinación de la voluntad, sino que todo acto [...] no debe
considerarse en la conciencia de su existencia inteligible sino como
consecuencia, pero nunca como motivo determinante de su causalidad como
noúmenon.
__________________________________________________
Crítica de la razón práctica, cap. 3 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed.,
p. 105).
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.