Immanuel Kant: immortalitat

L'obtenció del bé suprem [...] només pot trobar-se en un progrés prosseguit fins a l'infinit cap aquesta perfecte conformitat [...] Però aquest progrés infinit només és possible suposant una existència que perduri fins a l'infinit i una personalitat del mateix ens racional (el que es denomina immortalitat de l'ànima). Per tant, pràcticament el bé suprem només és possible suposant la immortalitat de l'ànima.

__________________________________________________

Crítica de la raó pràctica, llibre 2, cap. 2,4 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 131).
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.