Aristòtil: la justícia commutativa

La que ens queda per considerar és la [justícia] correctiva, que té lloc en les modes de tracte, tant voluntaris com involuntaris. Aquesta forma del més just és diferent de l'anterior. En efecte, la justícia distributiva dels béns comuns és sempre conforme a la proporció que hem dit, perquè fins i tot quan es tracta de la distribució d'un fons comú, es farà conforme a la proporció en què estiguin, unes respecte d'altres, les contribucions aportades; i la injustícia que s'oposa a aquesta classe de justícia és la que va contra la proporció. En canvi, la justícia dels modes de tracte és, sí, una igualtat, i allò injust una desigualtat, però no segons aquella proporció, sinó segons la proporció aritmètica. El mateix dóna, en efecte, que un home bo hagi defraudat a un dolent que un dolent hagi defraudat a un bo, o que l'adulteri hagi estat comès per l'home bo o dolent; la llei només mira a l'espècie del dany i tracta com a iguals a aquell que comet la injustícia i al que la pateix, al qui perjudica i al perjudicat. De manera que és aquesta classe d'injustícia, que és una desigualtat, la que el jutge procura igualar; [...] de manera que la justícia correctiva serà el terme mitjà entre la pèrdua i el guany.

__________________________________________________
Ética a Nicómaco, V, 4, 1131b (Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1984, 4ª ed., p. 75-76).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.