Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

David Hume: principis de l’associació d’idees

La nostra imaginació té una gran autoritat sobre les nostres idees; i no hi ha idees, que sent diferents entre si, ella no pugui separar, i ajuntar, i compondre en totes les varietats de la ficció. Però malgrat l’imperi de la imaginació, hi ha un secret llaç o unió entre certes idees particulars que és causa que la ment les conjunti amb major freqüència, fent que la una, en aparèixer, introdueixi a l’altra. D’aquí sorgeix el que cridem l'apropos del discurs: d’aquí la connexió d’un escrit: i d’aquí aquest fil, o cadena de pensament, que un home manté fins i tot amb el més vaga reverie. Aquests principis d’associació són reduïts a tres, a saber, semblança; un quadre ens fa pensar naturalment en l’home que va ser pintat. Contigüitat; quan s’esmenta a St. Denis, ocorre naturalment la idea de París. Causació; quan pensem en el fill, propendim a dirigir la nostra atenció cap al pare. Serà fàcil concebre quina vasta conseqüència han de tenir aquests principis en la ciència de la natura humana, si considerem que, en tant que respecta a la ment, ells són els únics vincles que reuneixen les parts de l'univers, o ens posen en connexió amb qualsevol persona o objecte exterior a nosaltres mateixos. Ja que és tan sols per mitjà del pensament com opera una cosa sobre les nostres passions, i com aquests principis són els únics llaços dels nostres pensaments, ells són realment per a nosaltres el ciment de l'univers, i totes les operacions de la ment precisen, en una gran mesura, dependre d’ells.

__________________________________________________

Compendi d’un tractat de la natura humana (Revista Teorema, València 1977, p. 31-32).

 


Versió en castellà.

David Hume: principios de la asociación de ideas


Nuestra imaginación tiene una gran autoridad sobre nuestras ideas; y no hay ideas, que siendo diferentes entre sí, ella no pueda separar, y juntar, y componer en todas las variedades de la ficción. Pero pese al imperio de la imaginación, existe un secreto lazo o unión entre ciertas ideas particulares que es causa de que la mente las conjunte con mayor frecuencia, haciendo que la una, al aparecer, introduzca a la otra. De aquí surge lo que llamamos el apropos del discurso: de aquí la conexión de un escrito: y de aquí ese hilo, o cadena de pensamiento, que un hombre mantiene incluso con el más vago reverie. Estos principios de asociación son reducidos a tres, a saber, semejanza; un cuadro nos hace pensar naturalmente en el hombre que fue pintado. Contigüidad; cuando se menciona a St. Denis, ocurre naturalmente la idea de París. Causación; cuando pensamos en el hijo, propendemos a dirigir nuestra atención hacia el padre. Será fácil concebir cuán vasta consecuencia han de tener esos principios en la ciencia de la naturaleza humana, si consideramos que, en cuanto respecta a la mente, ellos son los únicos vínculos que reúnen las partes del universo, o nos ponen en conexión con cualquier persona u objeto exterior a nosotros mismos. Porque como es tan sólo por medio del pensamiento como opera una cosa sobre nuestras pasiones, y como estos principios son los únicos lazos de nuestros pensamientos, ellos son realmente para nosotros el cemento del universo, y todas las operaciones de la mente precisan, en una gran medida, depender de ellos.

__________________________________________________
Compendio de un tratado de la naturaleza humana (Revista Teorema, Valencia 1977, p. 31-32).

 

 


 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.