Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Massimo Piattelli: diferència entre creure i saber

Intuïtivament, tenim molt clara la diferència entre creure i saber. Saber és quelcom «més» que simplement creure, fins i tot que creure després d’haver valorat la situació. Creure quelcom que és vertader, després d’haver-ho valorat, ens aproxima en saber, però no ens ho posa encara a l’abast de la mà. Per arribar a saber, partint del creure, necessitem alguna justificació racional del nostre creure, però no una justificació qualsevol. Si les raons per les quals creiem no estan ben connectades amb la veritat del que es creu, no podem dir que «sabem». El filòsof i lògic anglès Bertrand Russell, un dels més grans pensadors moderns i gran expert en problemes de la racionalitat, imaginava el cas següent: Piero li pregunta a Pino: «Quina hora és?». Pino mira per la finestra i veu que el rellotge del campanar assenyala les vuit. Li diu, doncs, a Piero: «Són les vuit». Suposem que en aquell moment siguin realment les vuit, però que el rellotge del campanar, sense saber-ho Piero ni Pino, estigui trencat i estigui assenyalant ininterrompudament les vuit des de fa un mes. Podem dir que Pino i Piero saben que són les vuit? Per descomptat que no! I no obstant això creuen quelcom que és veritat (perquè, per casualitat, són precisament les vuit) i tenen bons i fundats motius per creure-ho (els rellotges dels campanars acostumen a assenyalar l’hora exacta). Què els falta perquè puguem dir que posseeixen un coneixement vertader? Per què no ens atrevim a dir que «saben» que són les vuit? El que falta, dit a la plana, és la connexió precisa entre el que creuen i el que és veritat. El que creuen (que són les vuit) i el que és veritat (són les vuit) coincideix, però només per un capritx de l’atzar. I crec que tots estem d’acord en què el capritx no és una «cola» per enganxar el que creiem i el que efectivament és veritat. Una coincidència afortunada no és suficient per transformar en vertader saber una creença «encertada».

____________________________________________

Traduït de Les ganas de estudiar, Crítica, Barcelona 1992, p. 283.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.