Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Karl R. Popper: teoria de la correspondència

La clau per a la rehabilitació de la teoria de la correspondència ve donada per una observació molt simple i òbvia que va fer el propi Tarski. A saber, si desitjo parlar sobre la correspondència entre un enunciat, E, i un fet, H, he de recórrer a un llenguatge en què pugui parlar sobre ambdós: enunciats del tipus de E i fets del tipus de H. Encara que això sembla terriblement trivial, resulta ser decisiu. Significa que el llenguatge en què parlem per explicar la correspondència ha de tenir els mitjans necessaris per referir-se a enunciats i descriure fets. Si disposem d’un llenguatge dotat d’ambdós mitjos, de manera que pugui referir-se a enunciats i descriure fets, llavors en l’esmentat llenguatge -el metallenguatge- podrem parlar sobre la correspondència entre enunciats i fets sense cap dificultat, com veurem.

Un metallenguatge és un llenguatge en què podem parlar sobre un altre llenguatge. Per exemple, una gramàtica alemanya escrita en català utilitza aquest idioma com a metallenguatge per parlar sobre l’alemany. El llenguatge sobre el qual parlem valent-nos del metallenguatge (en aquest cas el català) se sol denominar «el llenguatge objecte» (en aquest cas l’alemany). Allò típic del metallenguatge és que conté noms (metalingüístics) de les paraules i enunciats del llenguatge objecte, així com predicats (metalingüístics), com «nom (del llenguatge objecte)», «verb (del llenguatge objecte)» o «enunciat (del llenguatge objecte)». Perquè un metallenguatge sigui suficient per als nostres propòsits ha de contenir també, com assenyala Tarski, els mètodes usuals necessaris per parlar, almenys, sobre els fets que pot parlar el llenguatge objecte.

Això és el que succeeix quan utilitzem el català com a metallenguatge per parlar sobre l’alemany (com a llenguatge objecte sobre el qual investiguem).

Per exemple, hem de poder dir en el metallenguatge català coses tals com:

Les paraules alemanyes «Das Gras ist grün» constitueixen un enunciat en alemany.

D’altra banda, hem de poder descriure en el nostre metallenguatge (català) el fet que descriu l’enunciat alemany «Das Gras ist grün». Descrivim aquest fet en català dient, senzillament, que l’herba és verda.

Ara podem formular en el metallenguatge un enunciat sobre la correspondència amb els fets d’un enunciat del llenguatge objecte de la manera següent. Podem fer l’afirmació: L’enunciat alemany «Das Gras ist grün» correspon als fets si, i només si, l’herba és verda. (o: «...només si de fet l’herba és verda»).

Encara que sigui quelcom trivial, és important constatar el següent: en la nostra afirmació, les paraules «Das Gras ist grün», entrecomillades, funcionen com un nom metalingüístic (és a dir, català) de l’enunciat alemany; d’altra banda, les paraules catalanes «l’herba és verda» apareixen en la nostra anterior afirmació sense cap tipus de cometes: no funcionen com a noms d’un enunciat, sinó simplement com a descripció d’un fet (o d’un fet supòsit).

Això possibilita que la nostra afirmació expressi una relació entre un enunciat (alemany) i un fet. (El fet no és ni alemany ni català, encara que evidentment es descriu o es parla sobre ell en el nostre metallenguatge que és el català: el fet no és lingüístic, sinó del món real, si bé és obvi que precisem un llenguatge si volem parlar sobre ell). El que diu la nostra afirmació metalingüística és que determinat enunciat (alemany) correspon a determinat fet (un fet no lingüístic, un fet del món real) en condicions enunciades amb precisió.

Naturalment, podem reemplaçar el llenguatge objecte alemany per qualsevol altre -fins i tot pel català-. Per tant, podem fer l’afirmació metalingüística:

L’enunciat català «L’herba és verda» correspon als fets si, i només si, l’herba és verda.

Això sembla encara més trivial, però difícilment es pot negar, com tampoc es pot negar que expressa en quines condicions un enunciat correspon als fets.

Parlant en general, sigui «E» el nom (metalingüístic) d’un enunciat del llenguatge objecte i sigui «h» l’abreviatura d’una expressió del metallenguatge que descrigui el fet (supòsit) H que descriu E. Llavors podem fer la següent afirmació metalingüística: Un enunciat E del llenguatge objecte correspon als fets si, i només si, h, (O... si de fet h).

Noti’s que mentre que aquí «E» és el nom metalingüístic d’un enunciat, «h» no és un nom, sinó una abreviatura d’una expressió del metallenguatge que descriu un fet determinat (el fet que podem denominar «H»).

Podem dir ara que el que va fer Tarski va ser descobrir que per parlar sobre la correspondència entre un enunciat E i un fet H precisem un llenguatge (un metallenguatge) en el que podem parlar sobre l’enunciat E i enunciar el fet H. (Parlem sobre el primer utilitzant el nom «E» i sobre el segon, mitjançant l’expressió metalingüística «h» que enuncia o descriu H.)

La importància d’aquest descobriment consisteix a dissipar tot dubte sobre la significativitat de parlar sobre la correspondència d’un enunciat amb un fet o fets.

Un cop fet això, podem substituir, naturalment, les paraules «correspon als fets» per les paraules «és vertader».

A banda d’això, Tarski va introduir un mètode per definir la veritat (en el sentit de la teoria de la correspondència) en qualsevol sistema formalitzat consistent. Però no crec que sigui aquest l’èxit fonamental. El seu èxit més important és haver rehabilitat la possibilitat de parlar sobre la correspondència (i de la veritat). Dit sigui de pas, va mostrar sota quines circumstàncies pot desembocar en paradoxa aquesta forma de parlar i de quina manera podem evitar-les; també va mostrar de quina manera podem evitar les paradoxes i com les evitem de fet, quan parlem en el llenguatge ordinari sobre la veritat.

______________________________________________

Traducció a partir de Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 284-286.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.