David Hume: l’escèptic i el món extern

Sembla evident que els homes són portats, pel seu instint i predisposició naturals, a confiar en els seus sentits i que, sense cap raonament, i fins i tot gairebé abans de l’ús de la raó, sempre donem per suposat un univers extern que no depèn de la nostra percepció, sinó que existiria encara que nosaltres, i tota criatura sensible, estiguéssim absents o haguéssim estat anihilats. Fins i tot el món animal es regeix d’acord amb aquesta opinió i conserva aquesta creença en els objectes externs, en tots els seus pensaments, designis i accions.

Així mateix, sembla evident que quan els homes segueixen aquest poderós i cec instint de la natura, sempre suposen que les mateixes imatges presentades pels sentits són els objectes externs, i mai abriguen sospita alguna de que les unes no són sinó representacions dels altres. Aquesta mateixa taula que veiem blanca i que trobem dura, creiem que existeix independent de la nostra percepció i que és quelcom extern a la nostra ment que la percep. La nostra presència no li confereix ser; la nostra absència no l’anihila. Conserva la seva existència uniforme i sencera, independentment de la situació dels éssers intel·ligents que la perceben o la contemplen.

Però la més feble filosofia aviat destrueix aquesta opinió universal i primigènia de tots els homes, en ensenyar-nos que res pot estar present a la ment sinó una imatge o percepció, i que els sentits només són conductes per mitjà dels quals es transmeten aquestes imatges sense que siguin capaços de produir un contacte immediat entre la ment i l’objecte. La taula que veiem sembla disminuir com més ens apartem d’ella, però la vertadera taula que existeix independentment de nosaltres no pateix cap alteració. Per tant, no es tracta més que de la seva imatge, que està present a la ment. Aquests són, indiscutiblement, els dictàmens de la raó i cap home que reflexioni mai haurà dubtat que l’existència que considerem en dir aquesta casa i aquell arbre, no són sinó percepcions a la ment i còpies o representacions fugaces d’altres existències, que romanen uniformes i independents.

__________________________________________________

Versió en castellà

David Hume: el escéptico y el mundo externo


Parece evidente que los hombres son llevados, por su instinto y predisposición naturales, a confiar en sus sentidos y que, sin ningún razonamiento, e incluso casi antes del uso de la razón, siempre damos por supuesto un universo externo que no depende de nuestra percepción, sino que existiría aunque nosotros, y toda criatura sensible, estuviéramos ausentes o hubiéramos sido aniquilados. Incluso el mundo animal se rige de acuerdo con esta opinión y conserva esta creencia en los objetos externos, en todos sus pensamientos, designios y acciones.


Asimismo, parece evidente que cuando los hombres siguen este poderoso y ciego instinto de la naturaleza, siempre suponen que las mismas imágenes presentadas por los sentidos son los objetos externos, y nunca abrigan sospecha alguna de que las unas no son sino representaciones de los otros. Esta misma mesa que vemos blanca y que encontramos dura, creemos que existe independiente de nuestra percepción y que es algo externo a nuestra mente que la percibe. Nuestra presencia no le confiere ser; nuestra ausencia no la aniquila. Conserva su existencia uniforme y entera, independientemente de la situación de los seres inteligentes que la perciben o la contemplan.


Pero la más débil filosofía pronto destruye esta opinión universal y primigenia de todos los hombres, al enseñarnos que nada puede estar presente a la mente sino una imagen o percepción, y que los sentidos sólo son conductos por los que se transmiten estas imágenes sin que sean capaces de producir un contacto inmediato entre la mente y el objeto. La mesa que vemos parece disminuir cuanto más nos apartamos de ella, pero la verdadera mesa que existe independientemente de nosotros no sufre alteración alguna. Por tanto, no se trata más que de su imagen, que está presente a la mente. Estos son, indiscutiblemente, los dictámenes de la razón y ningún hombre que reflexione jamás habrá dudado que la existencia que consideramos al decir esta casa y aquel árbol, no son sino percepciones en la mente y copias o representaciones fugaces de otras existencias, que permanecen uniformes e independientes.

__________________________________________________
Investigación sobre el conocimiento humano (Alianza, Madrid 1994, 8ª ed., 12, 1, p. 1178-179).

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.