Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Benda, Julien (1867-1956) HIST.

Filòsof i novel·lista francès. Va néixer en Fontenay-aux Roses i va estudiar a París, on es va doctorar el 1894. Els seus primers articles (1898) van ser relatius al famós cas Dreyfus. En Le bergsonisme, publicat el 1912 ataca lĺespiritualisme vitalista bergsoniÓ i fustiga les tendències cap a allò irracional i inexpliclable, tan en voga en les dues primeres dècades del segle XX. El mateix any va publicar la seva primera novela, L'ordination, amb la que va aconseguir un notable èxit literari.

La seva crítica a tota forma dĺirracionalisme no la circumscriu només a les tendències filosòfiques, sinó que la fa extensiva a tots els intel·lectuals i polítics francesos de la seva època a la seva obra La traïció dels intel·lectuals (1927), als que acusa d'haver abandonat el paper de guies de la cultura pel seu compromís amb la irracionalitat ja que, segons Benda, consideraven la veritat i la justícia des de punts de vista racials, nacionals i polítics. Coherentment amb la seva denúncia de l'irracionalisme propi del nacionalisme cultural, posteriorment es va enfrontar al nazisme al qual va contraposar la defensa dels valors democràtics. Partint de la seva crítica social, Benda va acabar formulant una concepció filosòfica més elaborada que exposa a les seves obres El fi d'allò etern (1929) i Assaig d'un discurs coherent sobre la relació entre Déu i el món (1931). En línies generals el seu pensament assenyala la progressiva pèrdua de valor d'allò racional i necessari i la tendència cap a allò irracional i contingent. Com mostra d'aquesta tendència Benda, en Traïció de l'existencialisme (1947) va acusar a l'existencialisme, al què va tatxar de filosofia de la banalitat i d'allò accidental. La seva trajectòria intel·lectual pot seguir-se a través de dues obres autobiogràfiques: La joventut d'un intel·lectual (1937) i Un regulador en el seu segle (1938).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.