Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Gaos, José (1900-1969) HIST.

Filòsof espanyol de naixement (Gijón) i mexicà d'adopció (1941), de clara orientació orteguiana; estudia a Madrid, es doctora amb una tesi sobre Husserl i és nomenat catedràtic d'Institut en Lleó (1938) i professor de la Universitat de Saragossa i de Madrid (1938), on es relaciona amb Ortega i Gasset, García Morente, Besteiro i Zubiri, i és rector d'aquesta mateixa universitat de 1936 a 1939. A finals de 1938 viatja a Mèxic, junt amb molts altres intel·lectuals i filòsofs republicans exiliats, i destaca allí com un dels principals representants de la filosofia d'Ortega (es considera ell mateix el seu «deixeble més fidel i predilecte» i és, certament, el més orteguià dels filòsofs espanyols exiliats, membre de la denominada «Escola de Madrid» i de l'anomenada «herència d'Ortega», a la que pertanyen també Recasens, Siches, Granell, Ayala i Zambrano), primer al Col·legi de Mèxic (abans La Casa d'Espanya a Mèxic), per les seves activitats com a Director del Seminari per a l'Estudi del Pensament hispanoamericà, i després com a professor de la Universitat Autònoma de Mèxic i mestre reconegut de diverses generacions de filòsofs i intel·lectuals llatinoamericans (el més conegut de tots ells és Leopoldo Zea). És autor d'una important obra filosòfica (20 volums i moltes i molt conegudes traduccions; la més famosa, L'ésser i el temps, de Heidegger, el 1951). El 1980, es va crear en la UNAM la «Càtedra José Gaos»; Donald Davidson va ser el seu primer professor visitant.

La seva obra més important i original és De la filosofia (1962), llibre en què publica les lliçons del seu últim curs com a professor. Una de les característiques del seu pensament filosòfic, que d'altra banda no resulta aliè el agnosticisme i el relativisme, és el seu interès per la història (problema central de la seva filosofia és el fet de la diversitat d'opinions en filosofia): una filosofia és sempre la filosofia de la seva història. Participa així de la postura dels filòsofs llatinoamericans que atorguen a les nocions de «circumstància» i «perspectiva» orteguianes la funció de condicionants fonamentals de la pròpia història i cultura, i es plantegen la possibilitat d'un filosofia dels mexicans (i d'allò pròpiament mexicà) i dels hipanoamericans (veure text).


Veure filosofia llatinoamericana.

Bibliografia
 
Dos exclusivas del hombre: la mano y el tiempo, Universidad de Nuevo León, México 1944.

Pensamiento de lengua española, Stylo, México 1944.

En torno a la filosofía mexicana. «México y lo mexicano», 2 vols., Porrúa y Obregón, 1952-1953.

Confesiones profesionales, FCE, México 1958.

Sobre Ortega y Gasset, y otros trabajos de historia de las ideas en España y la América española, 1975.

Discurso de la filosofía, Universidad Veracruzana, México 1959.

De la filosofía, FCE, México 1962.

Del hombre (póstuma, 1972).

Desde 1990, la UNAM publica sus Obras completas.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.