Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Lesniewski, Stanislaw (1896-1939) HIST.

Lògic i filòsof polonès. Va néixer en Serpuchov, població situada a uns 100 Km. de Moscou. Fill d'un enginyer ferroviari que treballava en la construcció del Transsiberià, va passar la infància a Sibèria. Va efectuar els seus estudis universitaris en diverses universitats alemanyes. Així, entre 1904 i 1906 va estudiar filosofia en Leipzig. En 1905 va ser alumne de psicologia amb Wundt. Entre 1906 i 1909 va estudiar en Heidelberg, Zurich i Munic, on va ser alumne del neokantià Hans Cornelius. En 1910 va a la universitat polonesa de Lvov i entra a formar part del cercle creat al voltant de Kazimierz Twardowski, i en què es trobaven autors com Kotarbinski, Ajdukiewicz, Chwistek i altres. Va centrar el seu interès a l’estudi de les paradoxes lògiques, en la teoria de probabilitats i a l'estudi de la lògica de relacions. El seu estudi Una contribució a l’anàlisi de les proposicions existencials li va valer el doctorat en 1912.

En 1914 va publicar una solució audaç i imaginativa a la paradoxa de Russell a l'introduir la noció de classe col·lectiva, que està en la base de la seva teoria mereològica o mereología, coneguda també com teoria dels noms. En general, segons Lesniewski, la majoria de les antinòmies deriven d'una confusió originada per la superposició dels usos discursiu i col·lectiu de les expressions de la teoria de conjunts. És a dir, per la confusió entre ser element d’una classe determinada o ser part d’un cert objecte. En 1915 marxa a Rússia, on treballa en la seva mereologia i publica Fonaments de la teoria de conjunts, que és el primer sistema mereològic, escrit en obert diàleg crític amb els Principa Mathematica de Russell i Whitehead. En 1918 escriu Fonaments filosòfics del marxisme, i en 1920 accedeix a una càtedra de filosofia de les matemàtiques a Varsòvia. Com alumne de doctorat va tenir a Tarski, qui sempre va confessar la gran influència del seu professor. Seguint el suggeriment de Chwistek va adoptar el llenguatge formalitzat en les seves obres lògiques, i es va proposar elaborar un ampli sistema formal de ontologia centrat a l’estudi dels primers principis lògics i ontològics. L'esmentat sistema es coneix com prototètica, que també va influir en el pensament de Tarski. Des de la seva càtedra de Varsòvia va col·laborar activament amb Kotarbinski i va mantenir una relació d'influència recíproca amb Lukasiewicz, sent una de les figures clau del cercle o grup de Lvov-Varsòvia. La seva obra més coneguda és Fonaments d’un nou sistema de principis de la matemàtica, publicada en 1929.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.