Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

tancament categorial EPIST.

Teoria gnoseològica elaborada per Gustavo Bueno.

Veure Gustavo Bueno.
 

Cita d'un text de Gustavo Bueno on es defineix el tancament categorial.
 
Tancament categorial. Teoria de la ciència gnoseológica, característica del materialisme filosòfic, que atribueix a les ciències un tancament operatori com a distintiu específic essencial, tant per a la seva constitució genètica com per al manteniment de la seva estructura dinàmica. El procés del tancament és un procés objectual, perquè inclou als objectes o termes fisicalistament daus en un camp específic; tals objectes, enclassats pluralment (es requereixen almenys dues classes de termes) mantenen relacions constants entre si, que s'expressen a través de regles o lleis proposicionals (tancament proposicional). Però, sobretot, el tancament s'instaura en el nivell de les operacions, per quant tota transformació, executada sobre qualssevol termes del camp, produeix sempre nous termes inclosos al camp original. El tancament categorial és, primer que res, un tancament operatori i ve determinat pel sistema d'operacions característiques del camp. D'aquí que els tancaments no siguin absoluts, sinó parcials. Totes les ciències poden ampliar els dominis dels seus camps incorporant nous termes i configuracions vinculats operatòriament als primitius i ampliant el nombre de les seves relacions.

____________________________________________

G. Bueno, A. Hidalo y C. Iglesias, Symploké, Ediciones Júcar, Madrid 1991, 3ª ed., p. 450.

 

Versió en castellà
 
 
Cierre categorial. Teoría de la ciencia gnoseológica, característica del materialismo filosófico, que atribuye a las ciencias un cierre operatorio como distintivo específico esencial, tanto para su constitución genética como para el mantenimiento de su estructura dinámica. El proceso del cierre es un proceso objetual, porque incluye a los objetos o términos fisicalistamente dados en un campo específico; tales objetos, enclasados pluralmente (se requieren al menos dos clases de términos) mantienen relaciones constantes entre sí, que se expresan a través de reglas o leyes proposicionales (cierre proposicional). Pero, sobre todo, el cierre se instaura en el nivel de las operaciones, por cuanto toda transformación, ejecutada sobre cualesquiera términos del campo, produce siempre nuevos términos incluidos en el campo original. El cierre categorial es, ante todo, un cierre operatorio y viene determinado por el sistema de operaciones características del campo. De ahí que los cierres no sean absolutos, sino parciales. Todas las ciencias pueden ampliar los dominios de sus campos incorporando nuevos términos y configuraciones vinculados operatoriamente a los primitivos y ampliando el número de sus relaciones.

____________________________________________

G. Bueno, A. Hidalo y C. Iglesias, Symploké, Ediciones Júcar, Madrid 1991, 3ª ed., p. 450.

 


Operacions. Activitats del subjecte gnoseològic enquadrables en l'eix sintàctic de la teoria del tancament categorial. Encara que les operacions són sempre materials i suposen la «manipulació quirúrgica» de termes donats a partir dels quals se segreguen nous termes del camp, no es tracta d'operacions concretes, en el sentit de Piaget, en tant s'oposen a les operacions formals efectuades amb els signes del llenguatge. Per a la gnoseologia del tancament categorial també les operacions formals són d'índole material, perquè les agrupacions, separacions, etc. de signes són del mateix tipus de què es realitzen en totes les ciències: aproximar, separar, ajuntar, barrejar, unir, etc. El sistema d'operacions característic de cada camp categorial defineix, en cada cas, el tancament operatori a l'escala apropiada. Mentre constitueixen un sector de l'eix sintàctic, intercalat entre l'eix dels termes i sotmès al de les relacions legals permissibles, les operacions adquireixen un valor objectiu que permet, en el limiti, desvincular-les del subjecte operatori que les efectua.

____________________________________________

G. Bueno, A. Hidalo y C. Iglesias, Symploké, Ediciones Júcar, Madrid 1991, 3ª ed., p. 457.

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.