Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Serres, Michel HIST.

Assagista, epistemòleg i filòsof francès. Va néixer a Agen el 1930 i va cursar estudis a l'escola naval. Posteriorment va prosseguir estudis de filosofia i es va doctorar amb una tesi sobre Leibniz (El sistema de Leibniz i els seus models matemàtics, 1968). Va ser professor a la universitat de Clermont-Ferrand i a la Sorbona, on va exercir com a professor d'història de les ciències. Des de 1976 ensenya a l'universitat de Stanford en els Estats Units. És el director del «Corpus des Oeuvres de philosophie en langue française» i el 1990 va ser escollit membre de l'Acadèmia Francesa.

Partint de Leibniz Serres, de formació científic humanista, va reprendre el projecte positivista en el marc de la tradició estructuralista, però tant a diferència del positivisme clàssic com del neopositivisme, no accepta la tesi que concep la ciència com únic referent del coneixement. Com Leibniz, que se separa de l'ideal racionalista de la mera claredat cartesiana i es proposa estudiar també allò que és «fosc», Serres vol sintetitzar la raó i el pensament cartesià i matemàtic amb aquelles tradicions de tradició no racionalista, especialment amb les formes d'anàlisi simbòlica sorgides en el romanticisme. Si és possible una nova «Enciclopèdia» de les ciències, aquesta no ha de concebre's com un simple corpus tancat del saber actual, sinó que ha d'aparèixer oberta a totes les contribucions dels més variats coneixements, fugint d'una jerarquització de la ciències. Per això proposa un nou esperit científic i una epistemologia pluralista. Aquesta epistemologia ha de recuperar l'ideal leibnizià de la mediació entre el saber humanístic i els mètodes propis de les ciències naturals.

Cinc obres fonamentals de Serres s'enquadren sota el títol Hermes, en honor al déu grec dels camins i encreuaments que actuava com a intermediari dels déus i que Serres veu com a intermediari dels saberes humanístics i científics. Així, a diferència de Descartes que volia accedir a evidències de consciència i idees clares i distintes, Serres pren el model de Leibniz, que es proposava més aviat l'estudi de les relacions formals dels diversos àmbits del saber.

Conseqüentment amb la seva concepció d'una nova aliança entre saberes humanístics i científics, i amb la seva epistemologia oberta, Serres s'ha ocupat també de problemes d'estètica analitzant l'expressió artística com a forma cognoscitiva i com a anticipació del coneixement científic. Així en obres com a Joventut. Sobre Jules Verne (1974), Foc i senyals de fum. Zola (1975), Estètica sobre Carpaccio (1975) ha analitzat l'obra d'art en les seves relacions amb tots els camps del coneixement.

En una de les seves últimes obres (El contracte natural, 1990) s'endinsa en la reflexió de tipus ecologista i tracta d'investigar la possibilitat d'un contracte dels homes amb la natura. També s'ha ocupat d'unir la pedagogia amb el desenvolupament de les tecnologies de la informació, de manera que en El tercer instruït (1991) advoca per l'ensenyament a distància a través de les noves tecnologies i del ciberespai i defensa un nou mètode d'adquisició i avaluació dels coneixements.

 


Enllaços externs en castellà:

 

Obres més importants.

  • Le système de Leibniz et ses modèles mathématiques, Presses Universitaires de France, 1982 (1re édition en 1968).
  • Hermès I, la communication, Paris, 1969, 1984.
  • Hermès II, l'interférence, Paris, 1972.
  • Hermès III, la traduction, Paris, 1974.
  • Hermès IV, La distribution, Paris, 1977, 1981.
  • Hermès V, Le passage du Nord-ouest, Paris, 1980.
  • Jouvences. Sur Jules Verne, Éditions de Minuit, 1974.
  • Auguste Comte. Leçons de philosophie positive, tome I, Hermann, 1975.
  • Feux et signaux de brume. Zola, Grasset, 1975.
  • La naissance de la physique dans le texte de Lucrèce, Éditions de Minuit, 1977.
  • Le parasite, Grasset, Paris, 1982.
  • Rome. Le livre des fondations, Grasset, 1983.
  • Statues, François Bourin, 1987.
  • Les cinq sens, Grasset, 1985.
  • L'hermaphrodite, Flammarion, 1987.
  • Le contrat naturel, François Bourin, Paris, 1987.
  • Éléments d'histoire des sciences, Paris, 1989.
  • Le tiers-instruit, François Bourin, Paris, 1991.
  • La légende des Anges, Flammarion, 1993.
  • Éclaircissements (dialogues avec avec Bruno Latour), Paris, 1994.
  • Atlas, Paris, 1994.
  • Hergé, mon ami
  • Éloge de la philosophie en langue française, Fayard, Paris, 1995.
  • Variations sur le corps, Le Pommier, 1999 ; édition texte seul, Le Pommier, 2002.
  • Hominescence, Le Pommier, 2001.
  • L'incandescent, Le Pommier, 2001.
  • Rameaux, Le Pommier, 2004.
  • Récits d'humanisme, Le Pommier, 2006.
  • Petites chroniques du dimanche soir, Le Pommier, 2006.
  • L'art des Ponts Homo pontifex, Le Pommier, 2006

 

 
 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.