Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Juana Inés de la Cruz, sor (Juana Ramírez de Asbaje) (1651-1695) HIST.

Escriptora mexicana, erudita, poetessa i filòsofa, va néixer a l'alqueria de Sant Miquel Nepatnla, de la jurisdicció d'Amecameca, al si d'una família noble hispano-mexicana. De petita va donar mostres de gran enginy que va tenir interès a conrear freqüentant la biblioteca del seu avi; es diu que va aprendre llatí en només 20 lliçons; aquest afany de saber la va acompanyar tota la seva vida. Traslladada a la ciutat de Mèxic, es va convertir en dama d'honor de la Virreina. El 1667, als setze anys d'edat, havent de triar entre el matrimoni i l'estat religiós, els únics camins possibles segons els costums del lloc i l'època, abandona la cort, on era dama d'honor de la virreina, i ingressa primer en els Carmelites Descalces i, després, amb el nom de Sor Juana Inés de la Cruz, en les Germanes Jerònimes, de costums menys severes, on aconsegueix conciliar la seva dedicació a l'estudi i a la lectura amb la vida religiosa. No obstant això, aquest tipus de vida, entregada a l'activitat intel·lectual al convent, no era del grat de la comunitat de religioses ni dels seus confessors; la seva doble condició de religiosa i dona culta va ser durament criticada pels clergues i, sobretot, per les autoritats eclesiàstiques, geloses del reconeixement que li tributen el virrei la seva esposa.

La seva erudició de caràcter enciclopèdic comprenia tant la retòrica i la literatura com la teologia o les matemàtiques i les ciències; en literatura, se la considera una autèntica representant del Barroc tardà espanyol. La seva obra literària comprèn sonets, rodones, desenes, romanços, gloses, poemes d'amor, obres de teatre -Los empeños de una casa i Amor es més laberinto- i algun escrit en prosa.

Les obres en què expressa les seves idees filosòfiques són Carta Atenagórica, Respuesta a Sor Filotea, Primero Suelo i Neptuno alegórico. L'obra més important de Sor Juana Inés de caràcter filosòfic i teològic, publicada com a Carta Atenagórica, el 1690, es titula també Crisi d'un Sermó, i és una crítica escrita, per indicació del bisbe de Puebla, Manuel Fernández de Santa Cruz, contra el Sermó del Mandat, del jesuïta portuguès, Antonio Vieyra. La carta del bisbe, que difonia aquest escrit, signada amb el pseudònim de «Sor Filotea», constituïa, després de lloar l'escrit de Sor Juana, una dura censura a l'activitat intel·lectual que la monja desplegava, més enllà dels seus deures religiosos. A partir d'aquest moment, no sense abans donar deguda rèplica a l'escrit de censura episcopal amb la seva Resposta a Sor Filotea, sor Juana Inés presa la decisió, el 1693, d'abandonar els seus estudis i ocupacions literàries i dedicar-se exclusivament a la seva condició de religiosa. Va morir a causa de la pesta que va assolar Mèxic el 1695, contagiada cuidant d'altres religioses.

A la seva obres no merament literàries, mostra Juana Inés de la Cruz, a més de la seva formació escolàstica, certes influències de la tradició neoplatònica, i recorre fàcilment a idees, personatges i textos profans. En la Resposta a sor Filotea, utilitza a fons l'argumentació lògica i desenvolupa una encesa defensa de la seva pròpia activitat intel·lectual i de la necessitat d'educació i cultura per a la dona en general. Entre les seves idees recurrents al llarg de la seva obra filosòfica -i de la seva obra poètica-, destaquen la concepció de l'home com a microcosmos (veure cita) i una certa actitud escèptica davant el desacord entre les diverses filosofies. No són menyspreables les seves advertències sobre que també l'ordinari i quotidià pot ser objecte de reflexió filosòfica (veure cita).

Enllaços externs:

http://es.wikipedia.org/wiki/Juana_In%C3%A9s_de_la_Cruz

 

Bibliografia

 


...l'Home, dic, en fi, major portent

que discorre l'humà enteniment;

compendi que absolut

s'assembla al Ángel, a la planta, al brut;

l'altiva baixesa de la qual

tota va participar la Natura

___________________________

El sueño, en Obras completas, vol.I: Lírica personal, ed. de A. Méndez Plancarte, México FCE 1976, p. 335.
 

Versión original en castellano

...el Hombre, digo, en fin, mayor portento

que discurre el humano entendimiento;

compendio que absoluto

parece al Ángel, a la planta, al bruto;

cuya altiva bajeza

toda participó Naturaleza

___________________________

El sueño, en Obras completas, vol.I: Lírica personal, ed. de A. Méndez Plancarte, México FCE 1976, p. 335.

 

 


Però senyora [dirigint-se a sor Filotea], què podem saber les dones sinó filosofies de cuina? Bé va dir Lupercio Leonardo: que bé es pot filosofar i adornar el sopar. I jo acostumo a dir veient aquestes cosetes: «Si Aristòtil hagués cuinat, molt més hagués escrit».

______________________________

 

Resposta a sor Filotea, apèndix en R. Salazar Mallén, Apunts per a una biografia de sor Juana Inés de la Cruz, UNAM, Mèxic 1978, p. 98.
 
 

Versión original en castellano
 
Pero señora [dirigiéndose a sor Filotea], ¿qué podemos saber las mujeres sino filosofías de cocina? Bien dijo Lupercio Leonardo: que bien se puede filosofar y aderezar la cena. Y yo suelo decir viendo estas cosillas: «Si Aristóteles hubiera guisado, mucho más hubiera escrito».

______________________________

Respuesta a sor Filotea, apéndice en R. Salazar Mallén, Apuntes para una biografía de sor Juana Inés de la Cruz, UNAM, México 1978, p. 98.

 

 

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.