Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Symploké. Terme d'origen grec usat per designar la composició, la malla o l'ordit que formen diferents elements o processos. Demòcrit va usar symploké per descriure l'entrellašament que es produeix entre els àtoms invisibles i indivisibles per formar les realitats sensibles. El vell Plató del sofista i El polític va utilitzar symploké (FL:B8@6º) per referir-se a la combinació de lletres, síl·labes i paraules mitjançant les que es forma el logos, el discurs significatiu i la racionalitat. Igual que succeeix en el llenguatge, on no són possibles totes les combinacions (blf, kqt, etc.), sinó només algunes, i en el que hi ha alguns elements privilegiats (les vocals), així també en la realitat no totes les idees són combinables, encara que hi ha algunes idees (els gèneres suprems) que tenen més versatilitat i són més polivalents. La symploké de les idees constitueix l'entramat de la filosofia. Cada època històrica forja la seva pròpia symploké. [...]

____________________________________________

G. Bueno, A. Hidalo y C. Iglesias, SymplokÚ, Ediciones J˙car, Madrid 1991, 3¬ ed., p. 460.
 
 
Versiˇ en castellÓ
 
SymplokÚ. TÚrmino de origen griego usado para designar la composiciˇn el ensortijamiento, la malla o la urdimbre que forman distintos elementos o procesos. Demˇcrito usˇ symplokÚ para describir el entrelazamiento que se produce entre los ßtomos invisibles e indivisibles para formar las realidades sensibles. El viejo Platˇn de El sofista y El polÝtico utilizˇ symploké (FL:B8@6º)  para referirse a la combinaciˇn de letras, sÝlabas y palabras mediante las que se forma el logos, el discurso significativo y la racionalidad. Al igual que ocurre en el lenguaje, donde no son posibles todas las combinaciones (blf, kqt, etc.), sino sˇlo algunas, y en el que hay algunos elementos privilegiados (las vocales), asÝ tambiÚn en la realidad no todas las ideas son combinables, aunque hay algunas ideas (los gÚneros supremos) que tienen mßs versatilidad y son mßs polivalentes. La symplokÚ de las ideas constituye el entramado de la filosofÝa. Cada Úpoca histˇrica fragua su propia symplokÚ. [...]

____________________________________________

G. Bueno, A. Hidalo y C. Iglesias, SymplokÚ, Ediciones J˙car, Madrid 1991, 3¬ ed., p. 460.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.