Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Valcárcel, Amèlia HIST.

Filòsofa espanyola, nascuda a Oviedo, el 1950. Doctora en Filosofia per la Universitat d'Oviedo, és professora de Filosofia Moral i Política; ha participat en projectes d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques, ha dirigit i coordinat diversos seminaris i congressos i ha format part de jurats d'investigació nacionals i internacionals, de consells de redacció de revistes i editorials. És col·laboradora del Seminari Permanent «Feminisme i Il·lustració», organitzat per C. Amorós, i presidenta de la Asociación Española de Filosofía María Zambrano .

És directora de la revista «Leviatán» i, de 1993 a 1995, va ser consellera de cultura del Principat d'Astúries. És, a més a més, la traductora de l'obra del neoaristotèlic A. MacIntyre, Després de la virtut (1988).

Amb Hegel i l'ètica -declaració de preferència per l'eticitat, respecte de la «mera moralitat»-, va ser finalista del Premi Nacional d'Assaig 1989 i amb De la por a la igualtat finalista del de 1994, però la seva obra Sexe i filosofia (1991), col·laboració al projecte Dona i Poder, patrocinat per l'Institut de Filosofia del CSIC i dirigit per Celia Amorós, l'alinea definitivament entre les pensadores feministes. La confrontació «dona» i «filosofia» permet pensar reflexivament la confrontació «dona» «poder»; el vincle intermedi és el feminisme que, per força dels principis il·lustrats (d'igualtat i llibertat, humanitat, solidaritat, autonomia) ha de constituir-se en una teoria del poder i en una filosofia política, que reconegui la dona la seva pròpia individualitat. I en la mesura que el feminisme és, o pugui ser, també una ètica (cita a Celia Amorós), cal recordar si, i fins que punt, no està l'ètica realment fundada en la concepció de Trasímac i el poder ha de ser paradoxalment necessari perquè es possible l'ètica. El retrobament amb l'ètica es produeix amb el reconeixement de la individualitat de la dona; de la seva autonomia, del seu dret a alliberar-se de les denominacions i definicions genèriques i de la seva capacitat de pacte, d'intervenció en les decisions fonamentadores de les relacions socials; en el moment en què la llibertat i la igualtat són reconegudes objectivament en l'àmbit de l'esfera pública (de la moralitat a l'eticitat, en el sentit de Hegel): «entrem en el nou nosaltres amb el mateix dret que vosaltres».

 


Bibliografia
 

Hegel y la ética. Sobre la superación de la «mera moral», Anthropos, Barcelona 1988.

[Traducción de A. MacIntyre, Tras la virtut, Crítica, Barcelona 1988].

Sexo y Filosofía. Sobre «mujer» y «poder», Anthropos, Barcelona 1991.

Del miedo a la igualdad, Crítica, Barcelona 1993,

Sobre revolución y misoginia, en C. Amorós, Actas del Seminario Permanente «Feminismo e Ilustración» 1988-1992, Instituto de Investigaciones Feministas, Universidad Complutense de Madrid 1933.

- (ed.), El concepto de igualdad, Fundación Pablo Iglesias, Madrid 1994.

La política de las mujeres, (colección de ensayos) Cátedra, Madrid 1997.

Ética contra estética, 1998.

Rebeldes, 2000.

Ética para un mundo global,  2002.

Hablemos de Dios (Amb Victòria Camps), 2007.

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.