Com primer arribem a establir una característica del jo pròpiament dit, en quant és possible diferenciarlo de l'allò i del súper jo, és considerant la seva relació amb la part més extensa i superficial de l'aparell anímic, a la que donem el nom de sistema percepció-consciència. Aquest sistema està girat cap al món exterior, facilita les percepcions d'aquest i en ell neix, durant la seva funció, el fenomen de la consciència. [...] El jo no és, de totes maneres, més que una part de l'allò adequadament transformada per la proximitat del món exterior, prenyada de perills.
__________________________________________________

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.