ecofeminisme HIST.

Forma de feminisme actual que vincula teòricament l'alliberament de la dona amb el respecte als valors ecològics, relacionant els ecosistemes naturals amb els humans. El final de l'explotació dels ecosistemes representa també el final de l'explotació de la dona en una societat de cultura patriarcal (veure text). L'ecofeminisme parteix de la idea d' «ecologia», culturalment entesa com a rebuig a interpretar el món com si estigués format per parts autònomes i fragmentàries, independents unes d'altres.

Deu els seus orígens, cap a finals dels setanta, a l'acostament i participació dels moviments feministes, sobretot d'estil cultural, en els moviments ecologistes; el 1978, es va celebrar a Albany, Estats Units, el Congrés de Dones sobre el Medi Ambient i apareixeren obres com a Dona i Natura. El fragor al seu si, de Susan Griffith, i Gin-Ecologia. La metaètica del feminisme radical, de Mary Daly. Obra significativa d'aquest moviment és La mort de la natura. Dones, ecologia i revolució científica (1980), de Carolyn Merchant, professora de filosofia a la universitat de Berkeley, Califòrnia.

Estats Units i Alemanya són els països en què l'ecofemisme s'ha formulat d'una manera més radical.
 
 
Bibliografia (extreta de http://es.wikipedia.org/wiki/Ecofeminismo)
  • María Luisa CAVANA, Alicia PULEO, Cristina SEGURA, Mujeres y Ecología. Historia, Pensamiento, Sociedad, ed. Almudayna, Madrid, 2004.
  • Alicia PULEO (ed), Del ecofeminismo clásico al deconstructivo: principales corrientes de un pensamiento poco conocido, en Celia Amorós y Ana de Miguel(ed.), Teoría feminista. De la Ilustración a la globalización, ed. Minerva, Madrid, 2005, pp.121-152.
  • Alicia PULEO,"Gender, Nature and Death" en Elisabeth de Sotello, ed., New Women of Spain, Lit Verlag Münster- Transaction Publishers, Rutgers University, New Brunswick & London, 2005, pp.173-182.
  • Alicia PULEO, “Los dualismos opresivos y la educación ambiental”, en Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política n°32, junio 2005, pp.201-214.
  • Alicia PULEO,"Ecofeminismo: hacia una redefinición filosófico-política de Naturaleza y ser humano", en Celia Amorós(ed), Feminismo y Filosofía, Síntesis, 2000, Madrid, pp.165-190.
  • Alicia PULEO, "Derechos versus contextualismo: Personas, simios y la ética ecofeminista", Revista de Filosofía de la Universidad de La Laguna nº 7 (2000), pp.353-357.
  • Alicia PULEO, "Género, Naturaleza, Ética", en José Mª Gómez-Heras y Carmen Velayos, Tomarse en serio la naturaleza. Ética ambiental en perspectiva multidisciplinar, Biblioteca Nueva, Madrid, 2004.
  • Ana SABATÉ MARTÍNEZ, “Género, Medio Ambiente y acción política: un debate pendiente en la Geografía actual”, Anales de Geografía de la Universidad Complutense, Vol.20, pp.177-191.
  • Ariel SALLEH, “Naturaleza, mujer, trabajo, capital: la más profunda contradicción”, Ecología Política n°7, Cuadernos de Debate Internacional. Icaria, Barcelona, 1994.
  • Cristina SEGURA, “Mujeres y Medio Ambiente en la Edad Media castellana”, en VV.AA., Oficios y saberes de mujeres, Secretariado de Publicaciones de la Universidad de Valladolid, 2002.
  • Vandana SHIVA,(1988), Abrazar la vida. Mujer, ecología y desarrollo, trad. Instituto del Tercer Mundo de Montevideo (Uruguay), Cuadernos inacabados 18, ed. horas y HORAS, Madrid, 1995.
  • Vandana SHIVA, Cosecha robada. El secuestro del suministro mundial de alimentos, ed. Paidós, Barcelona, 2003.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.