Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

John Locke: l'inici de la societat política

Essent els homes lliures i iguals i independents per natura, [...] ningú pot sortir d’aquest estat i versi sotmès al poder polític d'un altre, a menys que mitjanci el seu propi consentiment. L’única manera per la qual un renúncia a la seva llibertat natural i se situa sota els límits de la societat civil és aconseguint un acord amb altres homes per reunir-se i viure en comunitat, per viure uns amb altres en pau, tranquil·litat i la deguda comoditat, en el gaudi segur de les seves propietats respectives i amb la major salvaguarda enfront d’aquells que no formen part d'aquesta comunitat. Això ho poden realitzar un nombre d’homes qualssevol, perquè en res perjudica la llibertat dels altres, als que es deixa en l’estat de natura en què es trobaven. Quan un grup d’homes ha arribat a un consens per formar una comunitat o govern, s’incorporen en l’acte al cos polític que conformen ells mateixos, en el que la majoria adquireix el dret d’actuar i decidir pels altres.

En efecte, quan uns quants homes que han constituït una comunitat, mitjançant un acord de cadascun dels individus, han fet d'aquesta comunitat un sol cos amb poder per actuar com a tal cos unit, la qual cosa es du a terme únicament a través de la voluntat i determinació de la majoria. [...] En conseqüència, veiem que en les assemblees amb poder per fixar el nombre, l’acte de la majoria passa per ser l’acte de la totalitat i, per descomptat, les seves resolucions són definitives, perquè s’entén, per llei natural i racional, que compta amb el poder de la dita totalitat.

I així, cada home que consent reunir-se amb altres i formar un cos polític sota un govern es posa a si mateix sota obligació, davant tots els membres d'aquesta societat, de sotmetre’s a la determinació i resolucions de la majoria. D'una altra manera, el pacte originari, pel que tant ell com els altres s’incorporen a una societat, no tindria cap significat.

__________________________________________________

Segon assaig sobre el govern civil, VIII, n. 95-97 (en Dos ensayos sobre el gobierno civil, Espasa Calpe, Madrid 1991, p. 273-274).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.