Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aristòtil: Déu, el primer movent

Ja que les coses poden ser del mode indicat, i si no anessin de tal manera tot procediria de la nit, de «totes les coses juntes» i del que no és, aquestes dificultats queden resoltes, i hi ha quelcom que es mou eternament amb moviment incessant, i aquest és circular. (Això ho posen de manifest no sols el raonament, sinó també els fets). Doncs el primer cel serà etern. Hi ha també, per tant, quelcom que mou. I com el que està en moviment i mou és intermedi, hi ha certament quelcom que mou sense estar en moviment i que és etern, entitat i acte. Ara bé, d'aquesta manera mouen allò desitjable i allò intel·ligible, que mouen sense moure’s. I els primers d’aquests s’identifiquen. [...]

I ja que hi ha quelcom que mou sent això mateix immòbil, estant en acte, això no pot canviar en cap sentit. El primer dels canvis és el moviment local, i d’aquest, el circular: doncs bé, aquest és el moviment produït per allò. Es tracta, per tant, de quelcom que existeix necessàriament, és perfecte, i d'aquesta manera és principi. [...]

D’un principi tal pengen l’Univers i la Natura. I la seva activitat és com la més perfecta que nosaltres som capaços de realitzar per un breu interval de temps (ell està sempre en tal estat, quelcom que per a nosaltres és impossible), perquè la seva activitat és plaer (per això l’ester despert, la sensació i el pensament són summament plaents, i en virtut d’aquests ho són les esperances i els records). Al seu torn, el pensament per si s’ocupa del millor per si, i el pensament per excel·lència del millor per excel·lència. I l’enteniment es capta a si mateix captant allò intel·ligible, perquè esdevé intel·ligible en entrar en contacte amb allò intel·ligible i pensar-ho, de manera que entesa i intel·ligible s’identifiquen. Entesa és, en efecte, la capacitat de rebre allò intel·ligible, és a dir, l’entitat, però quan ho té està en acte, de manera que a aquest pertany amb més raó allò divina que l’enteniment sembla posseir, i l’activitat contemplativa és el més plaent i perfecte. [...]

I en ell hi ha vida, perquè l’activitat de l’enteniment és vida i ell s’identifica amb tal activitat. I la seva activitat és, en si mateixa, vida perfecta i eterna. Afirmem, doncs, que Déu és un vivent etern i perfecte. Així doncs, a Déu correspon viure una vida contínua i eterna. Això és, doncs, Déu.

__________________________________________________

Metafísica, XII, 7, 1072a-1073a (Gredos, Madrid 1944, p. 485-489).

 


Versió en castellà

Aristóteles: Dios, el primer moviente

Puesto que las cosas pueden ser del modo indicado, y si no fueran de tal modo todo procedería de la noche, de «todas las cosas juntas» y de lo que no es, estas dificultades quedan resueltas, y existe algo que se mueve eternamente con movimiento incesante, y éste es circular. (Esto lo ponen de manifiesto no sólo el razonamiento, sino también los hechos). Conque el primer cielo será eterno. Hay también, por tanto, algo que mueve. Y como lo que está en movimiento y mueve es intermedio, hay ciertamente algo que mueve sin estar en movimiento y que es eterno, entidad y acto. Ahora bien, de este modo mueven lo deseable y lo inteligible, que mueven sin moverse. Y los primeros de éstos se identifican. [...]


Y puesto que hay algo que mueve siendo ello mismo inmóvil, estando en acto, eso no puede cambiar en ningún sentido. El primero de los cambios es el movimiento local, y de éste, el circular: pues bien, éste es el movimiento producido por aquello. Se trata, por tanto, de algo que existe necesariamente, es perfecto, y de este modo es principio. [...]

De un principio tal penden el Universo y la Naturaleza. Y su actividad es como la más perfecta que nosotros somos capaces de realizar por un breve intervalo de tiempo (él está siempre en tal estado, algo que para nosotros es imposible), pues su actividad es placer (por eso el estar despierto, la sensación y el pensamiento son sumamente placenteros, y en virtud de éstos lo son las esperanzas y los recuerdos). A su vez, el pensamiento por sí se ocupa de lo mejor por sí, y el pensamiento por excelencia de lo mejor por excelencia. Y el entendimiento se capta a sí mismo captando lo inteligible, pues deviene inteligible al entrar en contacto con lo inteligible y pensarlo, de modo que entendimiento e inteligible se identifican. Entendimiento es, en efecto, la capacidad de recibir lo inteligible, es decir, la entidad, pero cuando lo tiene está en acto, de modo que a éste pertenece con más razón aquello divino que el entendimiento parece poseer, y la actividad contemplativa es lo más placentero y perfecto. [...]


Y en él hay vida, pues la actividad del entendimiento es vida y él se identifica con tal actividad. Y su actividad es, en sí misma, vida perfecta y eterna. Afirmamos, pues, que Dios es un viviente eterno y perfecto. Así pues, a Dios corresponde vivir una vida continua y eterna. Esto es, pues, Dios.

__________________________________________________
Metafísica, XII, 7, 1072a-1073a (Gredos, Madrid 1944, p. 485-489).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.