Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Big Bang COSMOL.

Terme que literalment significa «gran explosió» i designa la teoria cosmològica que sustenta l’existència d’una singularitat inicial del univers. Aquesta teoria cosmològica, àmpliament sustentada en l’actualitat, defensa que fa aproximadament uns 13.700 milions d’anys, amb un error de més o menys 200 milions d’anys, va sorgir tota la matèria i l’energia de l’univers a partir d’una mena d’«explosió».

Ara bé, «no es pot imaginar el Big Bang com l’explosió d’un punt de matèria en el buit, perquè en aquest punt s’hi concentraven tota la matèria, l’energia, l’espai i el temps. No hi havia ni "fora" (no hi havia espai) ni "abans"(no hi havia temps). L’espai i el temps també s’expandeixen amb l’Univers». Així, doncs, si algú preguntés ¿en quin punt va succeir el Big Bang?, la resposta seria que aquest punt no existeix, de fet el Big Bang va succeir en tots i cadascun dels "punts" de l’espai a la vegada. La idea de que tota la matèria de l’Univers estava concentrada en un únic punt de l’espai és errònia. Allò que sustenta la teoria del Big Bang és que tot l’espai-temps i matèria estaven concentrats. No és, doncs, la matèria en l’espai la que s’expandeix, sinó que és tot l’univers, és a dir el mateix espai que es va engendrant i expandint. Però, tal com hem dit, es tracta del que en física s’anomena una singularitat (al marge de les lleis físiques actualment conegudes aplicables a la matèria en l’univers actual), per tant ni es pot intentar imaginar el Big Bang com un punt en expansió en un espai precedent (ja que l’espai neix amb el Big Bang), ni es podria tampoc imaginar vist des de "fora", ja que tot possible observador hauria d’estar contingut en ell, ni tampoc no es pot pensar en el Big Bang com en una massa superconcentrada, ja que en les condicions extremes que van originar el Big Bang totes les característiques del que ara anomenem matèria i energia eren radicalment diferents i, per tant, escapen al coneixement que avui podem tenir. Imaginar-ho, doncs, com un punt extraordinàriament dens, situat en l’espai és radicalment fals. No hi havia ni espai (que es genera amb el propi Big Bang, ni tampoc un "punt".

A partir de llavors, l’univers està experimentant un progressiu refredament i expansió (com ho prova l’anomenat desplaçament al vermell de les galàxies llunyanes, mesurat per la constant de Hubble, i el descobriment de l’anomenada radiació de fons). Aquesta teoria sorgeix a partir de l’observació de l’esmentada expansió i dels càlculs efectuats per Friedmann, que assenyalen que, més o menys en el lapse temporal indicat (l’edat de l’univers continua sent un tema molt controvertit), la distància entre les galàxies devia ser zero i la densitat i curvatura de la matèria, infinita. Ja que matemàticament no és possible realment tractar nombres infinits, aquesta hipòtesi suposa -basant-se en la teoria de la relativitat- que en aquest moment la pròpia teoria relativista deixa de tenir validesa, i a això és al que s’anomena una singularitat. Per tant, igual -com hem dit-, que no es pot pensar en un "lloc" on es va produir el Big Bang, en el cas de pensar què hauria succeït abans del Big Bang, l’única resposta és que no és possible saber-ho, ja que tot model de coneixement científic queda en suspens a causa de l’existència de la singularitat. D’altra banda, l’existència d’hipotètics successos anteriors al Big Bang no tenen cap conseqüència per a l’univers actual i, per tant, no poden tampoc formar part d’un model científic cosmològic. A més a més, en la mesura que la «gran explosió» és l’inici de l’univers, és també l’inici del temps, de manera que no té sentit preguntar què hi havia «abans», ja que abans del temps no hi ha «abans».

A aquesta hipòtesi s’hi han oposat alguns cosmòlegs, d’entre els que destacava Fred Hoyle, que sustentava l’anomenada  teoria de l’estat estacionari, la qual suposa la creació contínua de matèria. No obstant això, en l’actualitat apenas és defensada ja que sembla que hi ha una aclaparadora preponderància de proves a favor de la hipòtesi del Big Bang. D’altra banda, en la mesura que no està determinada la massa de l’univers, i es prossegueixen els intents per determinar l’anomenada matèria fosca d’aquest, no està decidit al si de la teoria si l’univers seguirà expandint-se indefinidament o bé si, en un moment determinat, i a causa de l’atracció gravitatòria, podria començar un procés invers d’implosió que culminaria en un «Big Crunch». En aquest cas es consideraria la hipòtesi d’una fletxa del temps en sentit invers a l’actual.

La teoria del "Big Bang", segons la qual l’univers va néixer a partir d’una gran explosió fa aproximadament, entre 13.500 i 15.000 milions d’anys, no és, però, del tot completa. Algunes observacions experimentals, com l’aparença "plana" i homogènia de l’univers actual, requereixen complicar una mica més aquesta teoria i elaborar nous models teòrics que expliquin l’origen de l’univers. Una de les implicacions més exòtiques del model inflacionari, el més acceptat entre els científics, és que s’estiguin creant contínuament nous universos bombolla dins el nostre univers. D’aquesta manera, creuen alguns físics, dins els infinits universos bombolla es crearan successivament nous universos bombolla.

La troballa de les inhomogeneïtats en la radicació de fons per part del satèl·lit COBE i del telescopi espacial Hubble no han fet més que reforçar les proves a favor d’aquesta teoria i han donat un nou impuls a la teoria del Big Bang, tenint en compte, a més, que els models alternatius tenen moltes més dificultats per explicar la formació i l’evolució de l’Univers actual. Així, doncs, a pesar de les crítiques rebudes inicialment, aquest model s’ha anat afermant en el temps i avui dia és l’únic que explica l’origen dels elements primordials (H, He, etc), les propietats de la radiació de fons i l’expansió de l’Univers.

 



Enllaços a Internet:

http://www.ishango.org/au/bigbang.html

Origen i Evolució

Història del Big Bang

Big Bang - Viquipèdia

http://www.fcaglp.unlp.edu.ar/~ostrov/ext1.html

http://personales.com/espana/bilbao/BigBang/

http://home.earthlink.net/~umuri/_/Main/M_evidencia.html

http://home.earthlink.net/~umuri/_/Main/B_edad.html

En anglès: http://map.gsfc.nasa.gov/m_uni.html

 

 

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.