Accions

Big Bang

De Wikisofia

Terme que literalment significa «gran explosió» i designa la teoria cosmològica que sosté l'existència d'una singularitat inicial de l'univers. Aquesta teoria cosmològica, àmpliament sustentada en l'actualitat, defensa que fa 13.720 milions d'anys va sorgir tota la matèria i l'energia de l'univers en una espècie d'«explosió». A partir de llavors, l'univers està experimentant un progressiu refredament i expansió (com el prova l'anomenat desplaçament al roig de les galàxies llunyanes, mesurat per la constant de Hubble, i el descobriment de l'anomenada radiació de fons). Aquesta teoria sorgeix a partir de l'observació d'aquesta expansió i dels càlculs efectuats per Friedmann, que assenyalen que, més o menys en el lapse temporal indicat (l'edat de l'univers continua sent un tema molt controvertit), la distància entre les galàxies devia ser zero i la densitat i curvatura de la matèria, infinita. Ja que matemàticament no és possible realment tractar nombres infinits, aquesta hipòtesi suposa -basant-se en la teoria de la relativitat- que en aquest moment la mateixa teoria relativista deixa de tenir validesa, i a això és al que s'anomena una singularitat. Per tant, en el cas de pensar què hauria succeït abans del Big Bang, l'única resposta és que no és possible saber-ho, ja que tot model de coneixement científic queda en suspens a causa de l'existència de la singularitat. D'altra banda, l'existència d'hipotètics successos anteriors al Big Bang no tenen cap conseqüència per a l'univers actual i, per tant, no poden tampoc formar part d'un model científic cosmològic. A més, en la mesura en què la «gran explosió» és l'inici de l'univers, és també l'inici de l'espai i del temps, de manera que no té sentit preguntar què hi havia «abans», ja que abans del temps no hi ha «abans».

A aquesta hipòtesi s'hi van oposar alguns cosmòlegs, d'entre els quals destaca Fred Hoyle, que sostenia l'anomenada teoria de l'estat estacionari, la qual suposa la creació contínua de matèria. No obstant això, en l'actualitat amb prou feines és defensada, ja que sembla que hi ha una aclaparadora preponderància de proves a favor de la hipòtesi del Big Bang. D'altra banda, en la mesura en què no està determinada la massa de l'univers, i es prossegueixen els intents per a determinar l'anomenada matèria fosca (i energia fosca) d'aquest, no està decidit en el si de la teoria si l'univers seguirà expandint-se indefinidament o bé si, en un moment determinat, i a causa de l'atracció gravitatòria, podria començar un procés invers d'implosió que culminaria en un «Big Crunch». En aquest cas es considera la hipòtesi d'una fletxa del temps en sentit invers a l'actual.